ESPAI POESIA

DES DEL CIM DEL GALCERAN

Des del cim del Galceran
–Sant Miquel i Castellruf
a toc d’ocell i campana–
veig la pàtria que m’albira:
petita i perfumada.

Des del fons del comellar,
allà on raja l’aigua clara,
reclamo la independència
i mato la nit més llarga.

I si no puc fer-hi més,
esparraco ala i vent
fugint de la tramuntana:
m’enfilo a la Serralada,
pujo a coll de l’anxaneta,
ballo al so de cobla ufana,
salto el foc de Sant Joan
i canto caramellades.

Joan Sanjuan i Esquirol, 2012

EL PASSAT DEL MEU POBLE

Pels turons que m’encerclen

vaig a l’encontre del parent primitiu,

del genet medieval,

dels avantpassats i llurs gestes.

Cerco castells, tombes de pedra,

temples consagrats

i documents rossejats fent de notaris.

Escodrinyo en el temps

la grandesa que no trobo

i arribo a conclusions prou certes:

el meu passat, el teu passat, el nostre passat,

és fet d’allò que podríem qualificar

de feina per anar tirant i viure.

Joan Sanjuan i Esquirol, 2011

 LA SERRALADA DE MARINA VISTA DE PONENT

- ¿Què fan aquests turons

vestits d’alzines, roures i matolls?

 - Sentinelles de la mar i de la terra,

 orfes de masos, pedreres i carbons,

regalen fuites de fils d’aigua.

 - ¿Què fan aquests turons

tapant la mar que tant enyoro?

 - S’estimben vers la vall de bromes grises,

amb sorolls de via i fàbrica,

on el riu, més enyoradís encara,

cerca la mar com a penyora.

- ¿Què fan aquests turons

amagant el primer raig de sol?

 - Enfosquir l’aurora i allargar el somni,

mentre Montserrat, al fons,

inicia el palpit d’una pàtria desnonada.

 Joan Sanjuan i Esquirol

 EL QUE EL POBLE REFERENDI

El que el poble referendi que no ho retalli
l’àgrafa mà que dicta la sentència.
No l’escoltarem ni la farem nostra i, malganosos,
llençarem els papers al toll
del Tribunal Suprem de la Niciesa.

 Si no ens voleu quedeu-vos els regals
–funyirem el pa afora de les fleques
i als trulls només moldrem olives verdes–,
però torneu-nos l’esperit que vola lliure.

Renaixerem de nou. La mar floreix
i la tempesta arrossega perfums de melangia.
Mentre atzabeges i robins fiten les distàncies,
pels camins del Sol s’acosta el Raig Novell guarnit per a la Festa. 

El que som ho conten cada primavera les ginestes
i ho anuncien milers de vegades els poetes.
Està escrit en l’airina, imprès a les entranyes,
i ho proclamen el silenci mut i les trompetes.

Del llibre "Mirador de Finestrelles"

SI EN FA DE TEMPS

T’he vist a badar pel Mercadal
com qui cerca el xàdor protector,
el dàtil melós o la menta fresca.
Caminaves silent, petjades de gasela,
apetitosa i cromàtica com una taula parada de Ramadà
tan bon punt el sol es fon pels baguenys de Collserola.

Amanides amb molt de tomàquet i olives trencades,
verdures de pebrot, de ceba i carabassó,
torrades al caliu de carbó del mandarí;
i tot assaonat amb olis de la terra.
La tadgine, d’aromes retingudes, cuita a les brases
del forn en cassola de terrissa encaputxada.
I tot acompanyat del cuscús marejat de mil maneres,
al gust de qui el prepara.

T’esperaré al cim de la tercera duna agençat d’home blau
amb fòssils d’antigues mars a les butxaques.
M’asseuré cara a la Meca, al sol sortint,
i resaré a qualsevol Déu, perquè la nuvolada no estronqui
el bes de la perfecta harmonia dels colors
entre l’astre nadó i l’arena tova.

Si en fa de temps que els exercits del berber Tàriq,
dels valís al-Hurr, i al-Samh,
conqueriren els territoris d’Afrany: la nova Catalunya.
Que lluny, també, la ràtzia d’Almansor
en el dia que va morir Barcelona,
els mancusos d’or guanyats en destronar califes,
i el salt volat de la reina Abd-al-Azia
als penya-segats de Siurana: la Reconquesta!
Del llibre "Mirador de Finestrelles" 

FORAT DEL VENT

La revista de cultura i història Forat del Vent va llançar el seu primer número el  gener de 2007. La seva vida va ser curta, van apareixer sis números en total. Les dificultats econòmiques van ensorrar el projecte. Forat del Vent va ser publicada pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i dirigida per Joan Sanjuan i Esquirol.