El primer gran terrabastall de les idees, en l’atzarós rumiar que m’ha perseguit tota la vida, es va produir quan vaig descobrir sobtadament que la llengua que sempre utilitzava fora de les parets de les aules, la de cada dia, la de feinejar, la de jugar, gaudia d’una altra existència, fins ara mig...

 No sento cap rancor per l’hermano Crisanto per com explicava l’eternitat i el foc de l’infern que mai s’apaga, i que tantes nits em va tenir acollonit, sense poder dormir. Els paràmetres per amidar l’eternitat feien escruixir el més prosaic, exemples esgarrifosos que trepanaven el cervell...

Per a la meva mare les sotanes eren penyora d’eficàcia reconeguda, immillorables per obrir les portes del cel, però útils, també, per empènyer els favors aquí a la terra, sobretot durant el magre període de la postguerra, quan remenaven influències i cobrien necessitats. No així els hàbits de...

Sóc conscient de posseir el sisè sentit: el de la inoportunitat. De ser un maldestre, un negat, pel que fa als convencionalismes del dia a dia, els rituals socials més comuns o banals. Quan realment poso els peus a la galleda és en els enterraments. Incapaç, per higiene mental, de reproduir, en els...

Quan em vaig casar per primera vegada va quedar clar que la meva muller no treballaria a fora de casa. Encara no sé per què, segurament perquè jo em guanyava prou la vida i perquè quedava bé. Es donava per fet que de seguida tindríem fills i que ella tindria prou feina. Evidentment, en...

Des de petit he sentit un gran respecte i una alta valoració per les feines de la casa i per les dones que les feien. Ja sé que aquesta frase no serà gens ben acollida i que tot el que diré a continuació serà pres com una excusa. Però no és menys cert que algú va decidir, des que tinc ús de raó,...

Hem assumit valors socials nous com els animals de companyia, que considerem necessaris per a l’equilibri emocional de les persones, sobretot per a la gent gran i la gent que viu sola. Hem assumit el risc que suposa per a la higiene conviure amb els animals o l’inconvenient que facin aigües...

Els tòpics diuen que quan et fas gran et tornes més incrèdul. I, tanmateix, me n’adono que sóc un creient enfervorit. És força curiós perquè els escèptics, els cremats, hauríem de ser els grans, escarmentats de promeses, de mentides, d’ideologies sagnants i de dogmes alienants. Però es dóna la...