PROJECTES QUE NO ENTUSIASMEN NI A LES GALLINES
Hi ha una diferència cabdal entre l'historiador i el polític: aquest creu que ell és el melic del món, i l’altre que són els pobles els qui fan la història. Els primers de creure’s que la crisi és una gran oportunitat de rectificació i regeneració són els ciutadans, segurament perquè en paguen les conseqüències. I és precisament en època de crisi quan la ciutadania parla i apareixen nous projectes que molts mitjans de comunicació, partits polítics i creadors d’opinió, pretenen minimitzar, com si fossin cabòries de quatre eixelebrats. Si fos pels ciutadans ja no tindríem diputacions, ni consells comarcals, ni Senat, ni monarquia, ni Concordat amb la Santa Seu. Vet aquí les retallades que convenen i que no es fan.
El moviment dels indignats, les plataformes pel dret a decidir, les assemblees nacionals catalanes locals per la independència; les adhesions d’ajuntaments a favor de la independència, el procés de transició envers una sobirania plena que proclama el primer partit del país, el fet que el mapa polític català de les darreres eleccions generals no s’assembli gens ni mica al de la resta de l’Estat, demostra fins a quin punt la societat civil estreny.
Aquells projectes basats només en l’economicisme, que confonen l’individu amb una màquina de consumir, que defugen els valors personals i col·lectius, que no albiren principis ni creences més enllà d’un benestar material utilitzat com a ham, que redueixen els ideals d’identitat i llibertat d’un poble a un Estatut mullat i rebregat, no entusiasmen ni a les gallines.
Joan Sanjuan i Esquirol
