LLIÇÓ 1 (1 i 5 de març 2012)
L’alfabet català: Cinc vocals i 18 consonants.
Vocals: a, e, i, o, u.
à - a (oberta) : fa, mà, sofà, Carme, canta, lladre.
è - e (oberta) : cafè, essència, dèbil, època, sisè, gel, fred. (be, te, deu).
é - e (tancada) : jaqué, cantés, progrés, església, faré. (bé, té, Déu).
Altres exemples: El be ja es troba bé. Té, pren una tassa de te. Déu meu, m’ha costat deu euros.
a-e (neutra) : cosa, amor, pare, senyor, Pere, Peret.
i: camí, cinema, fi, destí, Girona.
ò - o (oberta) : tònica, mòbil, sòlid, arròs, història, porc.
ó - o (tancada) : cançó, raó, blavós, carbó, acció, meló, ros.
Altres exemples: El Besòs és perillós. L’os de l’ós és molt fort. Dóna aquest mocador a la teva dona.
u: ungla, fum.
o-u (neutra) : tortell, roser, unglada, llunyà.
Consonants: b (b alta), c (ce), d (de), f (efa), g (ge), h (hac), j (jota), l (ela), m (ema),
n (ena), p (pe), q (cu), r (erra), s (esa), t (te), v (ve baixa), x (ics o xeix), z (zeta).
ç (c trencada).
ll ( dues l; ella).
l·l (ela geminada).
ny (representa el so ñ castellà i gn francès).
w i ch (no són lletres catalanes només per escriure noms estrangers).
k (només per noms estrangers i per abreviatures: Km., Kg.).
Lletra, síl·laba, paraula: Un grup de lletres formen una paraula. Les paraules es divideixen en síl·labes. Una paraula sempre té una sola síl·laba forta.
Síl·laba forta (tònica) - Síl·laba neutra (àtona): cu/nya/da; gen/dre; co/sí; cu/lle/ra; ga/ni/vet.
Barbarismes:
Bueno! anem a començar. Bé! anem a començar; Apa! anem a començar; Vinga! anem a començar; Somi!
Aneu cadascú al seu puesto. Aneu cadascú al seu lloc.
Escriviu el vostre nom i els dos apellidos. Escriviu el vostre nom i els dos cognoms.
Avui fa menos calor que ahir. Avui fa menys calor que ahir.
Per esmorzar he menjat enciamada i membrillo. Per esmorzar he menjat ensaïmada i codonyat.
Aquest xisto no fa riure gaire. Aquest acudit no fa riure gaire.
M’he enterat que el seu tiet pateix una enfermetat que l’obliga a fer repòs absolut. M’he assabentat que el seu oncle pateix una malaltia que l’obliga a fer repòs absolut.
Ortografia i Vocabulari:
Bon dia. Bona tarda. Bona nit. Adéu. Fins aquest vespre. Fins demà. Avui és diumenge. Demà serà dilluns. Ahir era dissabte. Abans d’ahir era divendres. Demà passat serà dimarts. Dimecres passat vaig anar d’excursió. Aquest dijous aniré al cinema. Demà passat l’altre aniré al teatre. Ahir al matí vaig anar a comprar. Ell i ella van arribar ahir a la nit.
El mes de gener fa molt de fred. Durant el mes de febrer es celebra el carnestoltes. El març acostuma a fer molt de vent. Marxa l’hivern i arriba la primavera. L’abril es molt irregular, tan aviat plou com fa sol, fred o calor, vent o calma. Pel maig cada dia un raig. A finals de juny comença l’estiu. Els mesos de juliol i agost és quan fa més calor. Setembre és el mes de la verema. S’acaba l’estiu i comença la tardor. A l’octubre comencen a caure les fulles dels arbres. Novembre comença amb Tots els Sants i acaba amb Sant Andreu. Desembre és el mes de Nadal i té el dia més curt de l’any. És quan comença l’hivern.
Lectura de poemes:
LA VACA CEGA (Joan Maragall)
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels singles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gest tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil•lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
ELOGI DE LES MUNTANYES (Fragment) (Josep Maria de Sagarra)
Sí, prou, ja us crec ben bé, no és cap mentida,
ja sé que no en sou gota de covard;
les onades, ja en porten d’embranzida,
ja és cosa brava l’estimar la mar
i veure llei de terra estranya
i rodar platges fins qui sap a on:
però vós no sabeu què és la muntanya;
com la muntanya no hi ha res al món!
Què hi fa que els cels siguin inflats o llisos,
que no tingueu cap por a la tempestat,
i de què us val córrer cent països
si us moriu sense haver vist un prat?
Afigureu-vos que sou per la collada,
pugeu amunt i us rebenteu el pit,
tot el rostre se us torna esgarrinxada,
de tanta xafogor us heu abaltit.
Allò sí que és pujar i campi qui pugui!
Allò és sentir la terra vora d’un!
Amb els peus no s’enfonsa ni belluga,
i a cada pas us va enfilant amunt.
4. No veieu res, és el delit que us porta,
no sabeu si qui us cerca és negre o blanc,
el nas us bull d’una bravada forta,
sentiu la torrentera de la sang.
Més de sobte s’atura la pujada,
ja comença una mica de repòs,
no us costa tan el prendre l’alenada,
la suor ja us rellisca a tot el cos.
I obriu els ulls cansats que volen veure
després que el sol els estigué torrant,
i us dic que gairebé no gosen creure
allò tan bell que tenen al davant.
6. Una gran llenca, dolça i allisada,
plana, però, com no n’heu vist cap més,
tot fent a caps un pensament d’onada
com si fos una mar que no es mogués.
Quin goig fa tanta verdor ajaguda!
Quina força més viva se t’enduu!
El bastó que t’aguanta i que t’ajuda
sembla que estigui enamorat com tu!
8. Allà dalt no et revoltes ni t’escanyes,
ningú se’t menja ni t’escup al front.
Oh! Si poguéssiu veure les muntanyes!
Com les muntanyes no hi ha res al món!
VACA SUÏSSA (Pere Quart)
Quan jo m'esmerço en una causa justa
com el meu Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo soc la vaca de la mala llet.
Exercicis per fer a casa:
Copiar les frases correctes de barbarismes.
Copiar el text d'ortografia i vocabulari i fer un llistat dels: dies de la setmana, mesos de l’any, estacions de l’any, parts del dia, dies anterior i posteriors a avui.
Copiar els poemes i llegir-los diverses vegades.
Llegir una part del llibre (Tots els contes de Pere Calders) i copiar un paràgraf.