LLETRES I MÚSICA

2012-02-23 18:37

Cançons que va triant el director del cant coral, Gerard Magrinyà, per ser assajades i interpretades pels alumnes del Taller.

QUE TINGUEM SORT

Si em dius adéu, 
vull que el dia sigui net i clar, 
que cap ocell 
trenqui l'harmonia del seu cant. 

Que tinguis sort 
i que trobis el que t'ha mancat en mi. 

Si em dius "et vull", 
que el sol faci el dia molt més llarg, 
i així, robar 
temps al temps d'un rellotge aturat. 

Que tinguem sort, 
que trobem tot el que ens va mancar ahir. 

I així pren tot el fruit que et pugui donar 
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. 
Què demà mancarà el fruit de cada pas; 
per això, malgrat la boira, cal caminar. 

Si véns amb mi, 
no demanis un camí planer, 
ni estels d'argent, 
ni un demà ple de promeses, sols 
un poc de sort, 
i que la vida ens doni un camí 
ben llarg.

Lletra i música: Lluís Llach 
 

 

BON DIA

La vella Montserrat 
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant, 
les primeres persianes 
s'obren feixugues badallant.

 
Rere el vidre entelat 
el cafeter assegura que no era penal 
i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

 
Bon dia, 
ningú ho ha demanat però fa bon dia, 
damunt els caps un sol ben insolent 
il· lumina descarat 
tot l 'espectacle de la gent. 

Al bell mig de la plaça 
la peixatera pren paciència amb la Consol 
que remuga i regala 
grans bafarades d'alcohol.

 
I al pedrís reposant 
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall 
i amb l'esguard es pregunta 
quants dies més té de regal.

 
Bon dia, 
ningú ho ha demanat però fa bon dia, 
damunt els caps un sol ben insolent 
il·lumina descarat 
tot l 'espectacle de la gent.

 
Nens xisclant, olor a pixum de gat, 
veïnes que un cop has passat et critiquen. 
Gent llençant la brossa d'amagat 
i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu: 

Bon dia, 
ningú ho ha demanat però fa bon dia, 
damunt els caps un sol ben insolent 
il·lumina descarat 
tot l 'espectacle de la gent.

Els Pets

 

EL MEU AVI El meu avi va anar a Cuba a bordo del "Català" el millor barco de guerra  de la flota d'ultramar.  El timoner i el nostre amo  i catorze mariners  eren nascuts a Calella  de Palafrugell.  Quan el "Català" sortia a la mar  els nois de Calella feien un cremat mans a la guitarra solien cantar: Visca Catalunya. Visca el "Català! Arribaren temps de guerres de perfídies i traïcions i en el mar de les Antilles  retronaren els canons.  I els mariners de Calella -el meu avi enmig de tots- varen morir a coberta,  al peu del canó.  Quan el "Català" sortia a la mar cridava el meu avi: Apa, nois, que és tard! però els valents de bordo  no varen tornar,  tingueren la culpa els americans

 

ELS SEGADORS