ELS ASSASSINS DE LLENGÜES

2011-03-10 09:25

Estic llegint uns poemes de Vicent Andrés Estellés, trossos dels quals transcric...

“He recorregut de banda a banda, el país.

L’he recorregut amb la plenitud del dia,

l’hora de les cigales i el sol,

de les roselles i el forment,

de la calma augusta dels tarongers i les llimeres.”

En els seus versos s’hi troba tota València, l’autèntica, l’única València…

 “No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetllar

en la llarga nit del teu poble.”

Perquè quan no quedi llengua, ni un Andrés Estellés que la conrei, València es dirà València, però ja no serà València…

 “Res no m’agrade tant

com enramar-me d’oli cru

el pimentó torrat, tallat a tires…

agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,

eucarísticament,

me’l mire en l’aire.

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

Cloc els ulls i me’l fot.”

L’hauran mort els assassins de llengües, aquells malparits fastigosos encofurnats en trajos regalats fets a mida…

“Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi.

L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes.

Més avant escriuràs el teu cant a València.”