EL CASTELL DE SANT MIQUEL: MOLT VIST I POC CONEGUT
Molt vist perquè la seva torre de l’homenatge, tot i haver estat escapçada més de vint metres de la seva alçada original, es pot observar pràcticament des de tot el Vallès. Poc conegut perquè la seva visió fa pensar més en una torre de vigia que no en un autèntic castell com en realitat va ser, tan gran com el castell de Sant Vicenç de Burriac.
Torre de l'homenatge
Aquesta percepció de tractar-se d'una construcció simple la tenen molts vallesans, inclosos la majoria dels qui han grimpat fins el seu cim. El bosc, la brolla, la pressa i la manca d'informació no els ha deixat veure gaire cosa més que la torre de l'homenatge. La realitat és que el Castell de Sant Miquel –també conegut com Castell de Montornès– va ser una construcció de grans dimensions, feta sobre un assentament ibèric força important, al costat d'una petita ermita dedicada a l’arcàngel Sant Miquel que dona nom al castell. L’ermita –de la qual es conserva part d'un mur– era molt petita, amb una planta de 7 x 7 metres.
El que tots coneixem, la torre de l’homenatge, ocupava la part central del recinte emmurallat. L’alçada de la torre que avui veiem és d'uns 6 metres, quan la seva alçada real era de 30 metres. Sens dubte, un bastió impressionat des del qual es divisava abastament el Vallès i la Marina.
La primera notícia escrita del castell de Sant Miquel data del 1109. Era una edificació de grans dimensions –d'una superfície en planta aproximada de 1300 m²–, protegida per quatre perímetres de muralla: la de la torre de l’homenatge, la pròpia del castell i dues més que, conjuntament amb l’orografia del terreny, el feien inexpugnable.
Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’homenatge i trossos de murs. A uns 7 metres de ponent de la torre hi ha restes d'un mur de 90 cm. A uns 25 m de la torre, cap al nord, es troben les restes d'una construcció de planta rectangular que inclou un mur i uns fonaments circulars que podrien ser els d'una torre de defensa.
Restes de la capella de Sant Miquel
El castell de Sant Miquel està situat al punt més alt del municipi de Vallromanes, a 426 metres d'altitud, en el límit amb el terme de Montornès del Vallès. La línia divisòria dels dos municipis assenyala que les ruïnes del castell són del municipi de Vallromanes, mentre que les de la capella de Sant Miquel –que són a tocar de les del castell– corresponen a Montornès.
El castell es va construir sobre un assentament ibèric de dimensions considerables. Malgrat que està completament emboscat, encara es poden observar les restes d'aquest poblat. L’ajuntament de Vallromanes va comprar els terrenys al seu propietari i els anys 1963-1964 es varen fer unes excavacions a càrrec d'un grup d'estudiosos.
Tros de muralla
Dels seus estudis es va deduir que es tractava d'un poblat molt extens ubicat al sud-est del cim en un replà de 40 metres sota del Castell. Hauria estat habitat entre el 250 i el 100 abans de Crist. Hi ha una gran quantitat de blocs de pedra afilerats que serien els habitacles (s'han identificat quatre llars i un forn). En el sondeig van trobar molts vestigis d'objectes d'ús domèstic i agrícola, fets de pedra, ceràmica, ferro i bronze. Encara avui, a nivell superficial, apareixen nombrosos fragments ceràmics pertanyents a vasos, àmfores i molins de mà. Com la majoria dels poblats ibèrics de la zona, es creu que estaria emmurallat si be no s'han trobat restes de defenses, molt probablement els materials es van fer servir per bastir posteriorment el castell medieval.
Poblat ibèric
Ens trobem, doncs, davant d’un conjunt històric molt interessant format per un assentament ibèric catalogat com de segon grau, un castell medieval de grans dimensions, amb unes muralles de defensa que el feien inexpugnable, una torre de l’homenatge de 30 metres d’alçada, amb una gran visibilitat sobre tot el Vallès i el Maresme, i una ermita possiblement anterior al castell.
