UN HOME DESAPROFITAT
Des de petit he sentit un gran respecte i una alta valoració per les feines de la casa i per les dones que les feien. Ja sé que aquesta frase no serà gens ben acollida i que tot el que diré a continuació serà pres com una excusa. Però no és menys cert que algú va decidir, des que tinc ús de raó, que les feines de la casa no feien per a mi.
Encara que no ho recordo, estic segur que algú em va tallar els primers instints de fer-me el llit, de rentar-me el plat, de treure la pols o de fregar-me el mocador. Instints naturals, perquè la canalla, mogudes i encuriosides com són, volen provar-ho tot, sobre tot quan es tracta de xapotejar amb l’aigua. El mateix havia de passar amb la cuina, perquè recordo com si fos ara que les primeres croquetes de Santa Teresa que em vaig fer –m’agradaven d’allò més– va ser d’amagat, un dia que la mare no hi era.
D’una forma artificiosa es va crear en mi una turpitud fruit de la desconeixença. La prohibició de fer una cosa de petit, perquè em podia fer mal o no hi arribava, es va convertir, en fer-me gran, en un: fuig que no en saps, ja ho faré jo, o no ho fas prou bé, o ara no és el moment, o en un donar a entendre que aquella feina no era pels homes.
Allò que no va poder evitar la mare fou que planxés. Jo de jove era molt presumit, si fa no fa com tots els de la meva edat en aquella època, on estar més de quinze dies sense passar pel barber volia dir anar com un gitano. La mare no donava abast a planxar camises blanques amb midó i a repassar les ratlles dels pantalons i els arrugats de l’americana. Feina en la qual jo m’esmerçava i en reeixia prou bé. Val a dir que tota la vida m’he sentit orgullós de saber planxar, encara que hagi passat anys sense fer-ho, i ara triï un tipus de roba que no necessiti planxa. Si tornés la moda dels vestits i de les camises amb colls forts i punys amb bessons, sense cap arruga, em trobaria suficientment preparat. Sortosament, la moda i el sentit comú s’han carregat totes aquestes collonades que van esclavitzar, amb aquestes i moltes altres coses, una generació de mares i mullers.