TREBALL VOLUNTARI A MARTORELLES
La fotografia que acompanya aquest text correspon al grup de gent (no hi surten tots els qui van ser-hi) que el passat dia 12 d’octubre van estar netejant el molí de Lloberons de Martorelles. Ara n’hi diuen treball voluntari.
Aquesta acció em dona peu a comentar el valer essencial de tanta gent espargida arreu del país. Destacar el mèrit dels qui fan el que fan per la vàlua intrínseca que atresora –mai millor dit: per amor a l’art–, independentment dels resultats, dels profits i del grau que puguin assolir.
Són els conreadors de les causes perdudes, visionaris quimèrics, amb qui topareu arreu, oferint generosament el seu temps i furgant-se la butxaca per una causa, sempre altruista, sempre plena de bones intencions. Els trobareu atrafegats, bellugant-se sense cotxe oficial ni escorta ni soldada; amb afany desproporcionat, com si els hi anés la vida.
De tant en tant reben una sacseja i del delit passen a jeure, esplíns, però tornen a musar i reprenen l’alenada amb més empenta que abans de la caiguda. Viuen nuats a la seva terra, a la seva gent, convertits en sentinelles d’unes essències que ningú encerta a definir. Tan aviat els trobeu aguantant el rellent en un pessebre vivent, que assajant en qualsevol manifestació de cultura popular, que fent de pinya en una colla castellera.
Ho he escrit més d’una vegada, aquesta gent són l’exponent de la societat civil catalana que ens ha salvat (i ens salvarà) de moltes coses. Una demostració flagrant que la força de la democràcia rau en el poble i que els canvis transcendents sorgeixen de baix a dalt
Joan Sanjuan i Esquirol
