TERCERA LLIÇÓ
Cercant racons solitaris, alternats amb penediments i visites al confessionari, passaren un parell de mesos. Fins que un dia Berta li oferí un condó. El lloc, un racó de la vinya de Can Roda, ja el tenia triat. Improvisar no seria difícil, pensava ell. Es tractava d’un fet natural, i així calia encarar-lo. Previsora, estirà una manta damunt l’herba. Convingueren de no despullar-se del tot, per si passava algú. Ell s’abaixà els pantalons i els calçotets fins als turmells. Ella es tragué les calces i s’arremanga la faldilla fins a la cintura.
Ell havia sentit a parlar de la importància del joc amorós i de la preparació. Ella estirada i ell al damunt, va començar a petonejar-la, però de seguida va entendre –per la impaciència de Berta– que les carícies, en aquella postura i situació, havien de ser més contundent i centrades en el sexe. Berta el va fer parar perquè es posés el condó.
La maniobra no fou fàcil. Després es complicà molt més en intentar encertar el forat. Repenjat amb un colze sobre el terra, amb l’altra mà ho intentà sense èxit. La idea de no treure’s els pantalons del tot preveia el desastre. Estava privat del moviment lateral de les cames i limitat en el moviment vertical de cadascuna d’elles. Finalment fou Berta qui l’acompanyà fins el lloc que calia. Amb els dos colzes repenjats al terra per evitar tot el seu pes damunt la Berta, i l’escassa mobilitat de les cames, les flexions oscil·lants esdevingueren maldestres i feixugues. Les ganes de quedar bé i la pròpia excitació el portaren a cansar-se brutalment, fins a provocar-li el mareig i, finalment, el vòmit. Per sort, va perbocar cap a un costat, damunt la manta, evitant d’esquitxar-la a ella.
No es pot negar que Berta es mostrà sol·licita i afectuosa, pel malestar que havia patit. El reconfortà dient-li que no es preocupés, que no patís, que no havia passat res, i que una indisposició la pot tenir qualsevol. Ell sempre va sospitar que Berta havia estat desflorada abans. La penetració no va ser obstruïda per cap tel, com havia llegit que passava. Encara que també havia llegit que la masturbació femenina, a la que tan aficionada era la Berta, provocava el trencament de l’himen.
D’ençà d’aquell fet, cada vegada que ell passava per davant del teler de la Berta aquesta estava enfeinada, mirant cap a la màquina, apretant un nus que s’havia escapat . Pel poble es trobaren unes poques vegades de forma recurrent, fins que va assabentar-se que sortia amb un xicot que ell considerava vulgar, però segurament ben armat i amb experiència.
Havien passat molts anys des de llavors. Berta va ser la primera i l’única novia. No és que no li fessin gràcia les dones, que n'hi feien molta; però a l’hora de comunicar el sentiment i l’atracció física s’enfrontava a una barrera impossible de traspassar. Se sentia negat per al joc de les dobles paraules, de les segones intencions, de les insinuacions i de les mirades, incapaç d'iniciar cap proposta amorosa. Mai va trobar una altra Berta que agafés la iniciativa i li posés les coses fàcils.