PRIMERA LLIÇÓ
La primera experiència no va ser gaire reeixida. Fou entre ell i la Berta, una noia que va conèixer a La Fabriqueta de Martorelles, la temporada que ell va fer-hi les pràctiques de teneduria de llibres. Tot va començar quan cada vegada que ell creuava per davant del teler on treballava la Berta, ella es feia la trobadissa. La Berta no era una noia bonica, però era agradosa, alegre i juganera. Ell no se sentia cohibit amb la Berta, potser per això, sense saber com, van acabar compromesos, segurament perquè l’esforç i l’interès els va posar ella. El compromís va durar escassament tres mesos. Ni tan sols es va formalitzar davant les famílies respectives.
Un dissabte vespertí i solitari, varen sentenciar la relació amb un “t’estimo” recíproc. Ell era conscient que calia culminar la declaració amorosa amb el que no havia fet mai: un petó de cinema. No sabia massa com, però era qüestió de deixar-se endur per la intuïció i el sentiment. Va abraçar-la i va prémer els llavis contra els d’ella mentre tancava els ulls. Tan aviat com els llavis s’engranaren, atònit i confús, va trobar-se, de cop i volta, una pilota de carn dins de la boca. La Berta li havia donat la llengua, una acció que no s’esperava. Ell, per mimetisme, va tornar-li el gest. Així s’inicià un intercanvi de llengua i saliva que, a part de sorprendre’l, no se li va fer gens agradós. Hagués preferit un bes normal, menys agressiu. Era evident que aquell no era el primer petó de la Berta.
La reacció enmig d’aquella besada intensa, potser per contrarestar l’ofensiva d’ella, va ser aixecar-li la faldilla per acariciar-li les cuixes i anar pujant... No portava mitges, i quan la mà va tocar la carn de sobre el genoll, Berta l’ agafà pel canell i li retirà el braç amb contundència. Mentre el petó es perllongava amb els traspassaments de llengües, va insistir, i la noia, novament, desvià la mà de sota la faldilla. La prudència d’ell va fer-lo desistí després d’un tercer intent.
Aquella nit, neguitós i desorientat, no va parar d’analitzar el que havia succeït. El tipus de petó no era el més indicat per una noia innocent i pietosa com la Berta. Qui li havia ensenyat a fer aquells petons? Potser un primer amor que ell desconeixia? O les lliçons confidencials d’una amiga experimentada? Intentava sostreure-s'ho del cap, però no podia. Del bes saltava a l’intent d’acariciar-li les cuixes. Era evident que la Berta no volia que la grapegessin en una part més íntima. Un petó, encara que sigui amb llengua, és molt diferent. Segur que va ser massa agosarat i se’n penedia. Demà li demanaria perdó. Entenia els escrúpols d’una noia fervorosament cristiana, educada en un internat de monges.
L’endemà, el primer que ell va fer va ser demanar-li excuses pel comportament groller del dia abans. —“Què dius! Em va agradar que ho intentessis. No volia que em toquessis perquè no anava depilada i em feia angunia”—. Un altre que no fos ell hagués avançat moltíssim en l’aprenentatge de la condició femenina.