MASCULÍ I FEMENÍ
Quan la vocal és neutra, té el mateix so, però unes vegades s’escriu amb a i unes altres amb e.
Generalment s’escriu amb e al final dels mots masculins pare, oncle, home, nostre, metge ( hi ha excepcions com idioma, panorama, problema, telegrama, monarca, ciclista, poeta, profeta).
Generalment s’escriu amb a al final dels mots femenins: tia, cosina, àvia, família, senyora, estrangera, (hi ha excepcions com base, mare, catàstrofe, classe, espècie, febre, higiene, imatge, llebre, sèrie, superfície).
No ens equivoquem amb masculins i femenins com meu-meva, teu-teva, però atenció amb nostre-nostra, vostre-vostra, tendre-tendra.
En general el femení es forma afegint una a al masculí: avi-àvia, senyor-senyora. De vegades s’ha de fer un afegitó a la darrera lletra del masculí: nebot-neboda, amic-amiga, gos-gossa, padrí-padrina, sastre-sastressa, comte-comtessa.
Hi ha éssers que tenen noms diferents pel masculí i femení: cavall-euga, porc-truja, boc-cabra.