MARTORELLES, PROBLEMES D'IDENTITAT
Parlo del Martorelles històric, el territori que durant un miler d'anys va ostentar aquesta denominació, fins que el 1924 es va partir en dos municipis: Santa Maria de Martorelles i Martorelles.
La segregació ja va començar malament amb la qüestió de noms. En lloc de Martorelles de Baix i de Dalt, com s'ha dit tota la vida per distingir els dos nuclis de població, els de Dalt, per embolicar la troca, van triar el nom de la Parròquia que els era comuna: Santa Maria de Martorelles; mentre els de Baix es quedaven amb el nom genèric de Martorelles.
No únicament es partia un territori, s'esberlava un patrimoni econòmic, paisatgístic i històric comú. No es van trencar les relacions humanes perquè la gent dels dos nuclis no s'ho va acabar de creure mai això de la segregació. De fet, enterraven els seus morts al mateix lloc, tenien la mateixa Parròquia i els unia al món exterior una única carretera. Si fa no fa com ara. La gent de Dalt continuaven fent de pagès al Pla i conreant les vinyes allà on podien, mentre els de Baix consideraven les fonts de Can Roda, de La Mercé o Can Gurri tan seves com la font de Can Camp.
La promiscuïtat entre els dos termes municipals ha arribat fins els nostres dies. La Parròquia és la mateixa per als dos municipis, però s'han canviat les tornes: l'església de Santa Maria ha deixat de ser-ho i ho és la de Sant Joaquim, que és a Baix. Es vol tancar l'actual cementiri de Dalt i fer-ne un de nou a Baix que també es nodrirà de clients dels dos termes. Això sí, Santa Maria, encara no amb mil habitants, ha aconseguit una magnífica escola i un pavelló poliesportiu; instal·lacions que no pot mantenir, i, perquè no sigui dit, un cop a la setmana disposa del bus-biblioteca de la Diputació, com si es tractés d'un poblet aïllat del Pallars Sobirà.
Martorelles de Dalt es va quedar amb els cims de la Serralada, i amb ells les nombroses fonts, els boscos exuberants, els poblats ibèrics i els monuments megalítics. Martorelles de Baix es va quedar amb la font de Can Camp i el Pla fèrtil, convertit després en un Polígon Industrial potent que va arribar a tenir prop de tres mil llocs de treball. És patètic veure com Martorelles de Baix vol fer un inventari i un recorregut per una geografia i una història absolutament mutilades, mentre Martorelles de Dalt no té pressupost per mostrar dignament la seva riquesa històrica i paisatgística.
Com historiador i aficionat a l'excursionisme m'esgarrifen aquestes divisions administratives artificials. Suposo que a un economista li passarà el mateix a l'hora d'optimitzar despeses i recursos.
Ens trobem davant d'una identitat fallida, un cos partit per la meitat, amb els peus al Besòs i el cap a Castellruf. Mentre Santa Maria de Martorelles té una història sense present, Martorelles viu un present sense història.
Algú pensarà que és millor així, que el pobles feliços són aquells que obliden la seva història. Mentre tant la població envelleix, els fills marxen per manca de perspectives, i els serveis no resisteixen la comparativa amb altres pobles veïns.