LECTURA DE POEMES 4

2012-02-19 22:53

 

L’ELIONOR

  1. L’Elionor tenia
    catorze anys i tres hores
    quan va posar-se a treballar.
    Aquestes coses queden
    enregistrades a la sang per sempre.
    Duia trenes encara
    i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
  1. La gent se l’estimava,
    l’Elionor, tan tendra,
    i ella cantava mentre
    feia córrer l’escombra.
    Els anys, però, a dins la fàbrica
    es dilueixen en l’opaca
    grisor de les finestres,
    i al cap de poc l’Elionor no hauria
    pas sabut dir d’on li venien
    les ganes de plorar
    ni aquella irreprimible
    sensació de solitud.
  1. Les dones deien que el que li passava
    era que es feia gran i que aquells mals
    es curaven casant-se i tenint criatures.
    L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
    predicció de les dones,
    va créixer, es va casar i va tenir fills.
    El gran, que era una noia,
    feia tot just tres hores
    que havia complert els catorze anys
    quan va posar-se a treballar.
    Encara duia trenes
    i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”. 

Miquel Martí i Pol

Retorna