LA CONTRA-REBEL·LIÓ DELS ANIMALS
Aquest conte està inspirat en el llibre de George Orwell “La rebel·lió dels animals”
El senyor Jones sempre parlava de Mas Pairal com si es tractes d’una sola granja, això sí, molt gran, quan en realitat era un conglomerat de granges de procedències, hàbits i costums diferents. El senyor Jones va dedicar els 40 anys de la seva tirania sobre els animals a fer de Mas Pairal un centre unificat de producció agrícola i ramadera on tot i tothom passés pel mateix adreçador.
Quan esclatà la rebel·lió dels animals contra el senyor Jones, tres de les antigues granges on els animals parlaven llengües diferents de la comuna, van demanar un règim especial en funció de “les seves característiques específiques”. Finalment, per evitar enveges i privilegis, es va arribar a l’acord de convertir Mas Pairal en un conjunt de 18 granges autonòmiques.
Hi ha qui afirma que no existí tal rebel·lió dels animals, que el senyor Jones va morir al seu llit de Mas Pairal i que mai va ser foragitat de casa seva pels rebels. També hi ha qui assevera que el famós discurs del porc Major “Ahir vaig tenir un somni” pronunciat en l’assemblea general de tots els animals, considerat com et tret de sortida de la primera revolta animàlia de la Història, tampoc va tenir lloc, que tot plegat va ser un contuberni entre els porcs i els hereus del senyor Jones, en uns moments que aquests passaven per grans dificultats econòmiques.
El govern dels animals a Mas Pairal va funcionar prou bé en vida del venerat Major. Un cop mort aquest, amb el temps, les 18 granges autònomes van caure en mans del govern centralista i despòtic, d’un altre porc, el camarada Napoleó.
A la granja dels Katetlands, els animals treien foc pels queixals. Tota la producció que feien, abundosa per cert, era confiscada pel burots centrals del camarada Napoleó, que la distribuïa de forma arbitrària entre les altres granges, amb tan poc senderi que una vegada feta la repartidora, els animals de Katetland rebien una ració de menjar més petita que la dels animals de les altres granges.
A la majoria de les granges, generalment les menys productives o les més afectes a Napoleó, aquella situació ja els hi anava bé, ja que veien compensades les seves males collites o baix rendiment amb les aportacions, que en deien solidàries, de les granges amb excedents.
Els animals de Katetland es queixaven constantment de les poques inversions que en la seva granja s’hi feien, tot i ser la que més produïa del grup. Tampoc els serveis que rebien estaven a l’alçada de la resta de granges. Però allò que treia els animals de Katetland de polleguera era la persecució sistemàtica per part del camarada Napoleó de la llengua pròpia i dels seus costums ancestrals. Fins que va arribar un punt que van diu prou, i van constituir l’Assemblea dels Katetlands per la Independència (AKI).
Quan van comunicar al camarada Napoleó que els animals de Ketetland volien ser una granja independent, la resposta va ser un No rotund, ja que la Constitució de Mas Pairal no ho permetia.
Malgrat el lema “Tots els animals són iguals” que recollia la Constitució animalista, els porcs van acabar esdevenint la classe dirigent, en realitat no treballaven, sinó que dirigien i supervisaven els altres animals i ocupaven tots els càrrec de la nodrida Cort del totpoderós camarada Napoleó.
Per aquella època els porcs ja havien començat a caminar sobre les potes del darrere, a utilitzar vestits, a dormir en llits i a veure cervesa. Vivien i dormien separats de la resta dels animals en el casalici que havia estat la vivenda del senyor Jones. A part dels privilegis coneguts per tothom, com el bufet lliure i banys exòtics amb final feliç, s’insinuaven pràctiques com el dret de cuixa, el suborn, la corrupció i l’estraperlo.
Corrien rumors de l’alçada d’un campanar, com la venda de productes de granja a l’exterior per sota mà. Es parlava de la cria en indrets amagats d’una raça de porcs petits i negres que els esbirros de Napoleó encebaven i mataven per obtenir-ne pernils i embotits d’una gran reputació entre els humans, la qual cosa els permetia comprar cervesa i whisky.
Feia dies que pels voltants de l’antiga residencia del senyor Jones, on ara vivien el camarada Napoleó i la seva Cort, se sentien unes fortes pestilències. Malgrat que una brigada d’ovelles amb polvoritzadors sobre les espatlles anaven llançant un líquid perfumat a tort i a dret, la pesta es feia cada cop més penetrant. Sense que ningú s’atrevís a dir-ho obertament, els qui tenien l’olfacte més fi van arribar a la conclusió que aquella fetidesa, aquella pudor que es feia insuportable inclús pels animals, provenia dels purins dels porcs.
Corrien rumors que els porcs, per tapar les disbauxes de menjar i veure i amagar les nombroses truges que els feien de concubines, així com la cria clandestina dels porcs negres, havien fet construir als voltants de la casa uns grans dipòsits on emmagatzemaven tota la immensa porqueria que llurs cossos evacuaven.
Era notòria la conxorxa entre els porcs i els constructors. Com la producció de purins creixia, s’anaren fent dipòsits cada cop més grans i cada cop més mal fets. Estalviar ciment era una altra de les maneres de robar que s’estilava. Fins que va arribar un moment que els dipòsits no van poder aguantar tanta pressió.
Una nit que la forta pluja semblava haver escombrat la ferum, quan tothom dormia, s’escoltà de sobte un terrabastall sec i enorme, com si un llamp hagués partit la terra, mentre un caldo fosc, pudent i llefiscós, formant una onada immensa i embravida, queia com un tsunami sobre l’antiga residencia del senyor Jones, esmicolant portes i finestres, penetrant per tots els reductes, colpejant i fulminant dels llits els cossos dels porcs, com si aquella immensa glopada de merda volgués tornar per boques, nassos i tota mena de forats a l’interior dels reductes d’allà on havia sortit.
En apareixer el sol, l’espectacle va ser escruixidor. Els cossos dels porcs, entre ells el del camarada Napoleó, suraven inflats com a botes sobre l’immens bassal de purins. Així va ser com la pròpia merda va fer net. Calia començar de nou. Unes poques granges, entre elles la de Katetland, van decidir allò que volien: ser independents. Altres van preferir seguir agrupades, aprovar una nova Constitució i tornar a aixecar Mas Pairal.
Joan Sanjuan i Esquirol
