La vella confrontació entre els cartoixans de Montalegre i els parroquians de Martorelles, Sant Fost i Santa Perpètua (la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes es va integrar a la de Sant Fost l'any 1504) , va agafar nova empenta, com es veurà en els fets que descriurem a continuació.

 Es fa difícil d'explicar per què els jurats de les tres parròquies s'enfrontaren, entre els anys 1712 i 1713, a la Cartoixa, al Real Consell i a l'Audiència. ¿Amb quins suports comptaven els jurats Rafael Matons de Martorelles i Pau Planes de Santa Perpètua per desafiar tan radicalment el poder eclesial, real i judicial? Caldrà analitzar els fets, les relacions entre els parroquians i la Cartoixa, així com el moment polític delicat que es trobava el Principat, a menys de dos anys de produir-se els esdeveniments de l'11 de Setembre de 1714.

Els allotjaments militars fonts de greus conflictes

Els allotjaments de militars en cases particulars han estat causa de seriosos enfrontaments i moltes friccions a Catalunya durant els segles XVI i XVII. A partir del 1700 aquests enfrontaments baixaren, degut a la construcció de grans casernes als centres urbans ( La Ciutadella i el castell de Montjuïc a Barcelona, el castell de Figueres...,).

L'obligació de donar allotjament als oficials i a la tropa no era per a tothom. Hi estaven exempts la noblesa, el clergat, els ciutadans honrats, els oficials de la Generalitat, determinats recaptadors d'impostos, els familiars de la Inquisició, els doctors en medicina i d'altres estaments que gaudien d'aquest privilegi, normalment els més rics i poderosos. Evidentment, n'estava exclosa la poderosa Cartoixa de Montalegre.

Això feia que les protestes dels qui tenien l'obligació d'hostatjar els militars, per les molèsties i despeses que significava, a la que s'hi havia d'afegir els abusos de la tropa, tinguessin un rerefons de revolta popular contra l'explotació dels més humils. És cert que el 1712 les parròquies de la baronia de Santa Perpètua, Martorelles i Sant Fost, ja s'havien alliberat del jou feudal de la Cartoixa, però no així les terres que eren o passaven a ser propietat del monestir. En aquest cas, terres, bens i persones, estaven sotmesos a la llei dels frares cartoixans.

Segons les lleis vigents a Catalunya eren els jurats de ciutats, viles i pobles, els qui decidien el repartiment dels soldats i oficials que els hi eren assignats. Els particulars estaven obligats a proporcionar-los sal, vinagre, llum, estris de cuina, taula i llit.

A principis de desembre de 1712, el Regent de la Tresoreria de la Generalitat va enviar una partida de vuit soldats a la baronia de Santa Perpètua, Martorelles i Sant Fost, perquè fossin allotjats. Els jurats dels tres pobles (entre ells en Rafael Matons de Martorelles) van decidir el corresponent repartiment entre les cases de la baronia.

El conflicte va sorgir quan Lluís Quintana, el masover del mas Colomer i del mas Guitar de Santa Perpètua, que havien estat adquirits per la Cartoixa el 1641 i el 1645, respectivament, es va negar a acceptar el soldat i el cavall que li foren assignats. El monestir va defensar la postura del seu masover per considerar que aquests masos, propietat de la Cartoixa, estaven exempts de l'obligació d'allotjar militars. Els tres jurats, davant la negativa d'en Lluís Quintana i dels frares, decidiren portar el soldat i el cavall a l'hostal, a costes del masover. La Cartoixa va denunciar la decisió dels jurats a l'Audiència. El 24 de desembre de 1712, els tres jurats, per cobrir les despeses del soldat i del cavall a l'hostal —10 lliures en total— requisaren disset porcs al masover, en vengueren dos, que satisferen la quantitat endeutada, i retornaren els quinze restants. Mentre seguia el procés judicial, la Cartoixa va reclamar la restitució dels dos porcs.

Nogensmenys que Elisabeth Cristina de Brunswick, regenta del Principat i esposa de l'Arxiduc Carles, el 30 de desembre de 1712, signava les lletres reals que obligaven els jurats, sota pena de 200 lliures, a tornar el que havien pres al masover i abstenir-se de realitzar nous allotjament en les propietats de la Cartoixa.

Els jurats de la baronia desafien tots els poders

És difícil d'entendre, però l'ordre reial semblava paper mullat per als jurats, ja que se la passaren per la creu dels pantalons. El 2 de gener de 1713, aquests requeriren novament a Lluís Quintana perquè allotgés un soldat i dos cavalls durant 12 dies. El masover estava absent quan es presentaren a casa seva el jurat de Santa Perpètua: Pau Planes, i el de Martorelles: Rafael Matons. L'endemà, els dos jurats foren requerits per la Cartoixa per tal d'anular i revocar totes les disposicions que, en imposar allotjament al masover, anaven en contra de la immunitat eclesiàstica i el privilegi d'exempció. No va passar més d'una setmana quan es tornaren a reproduir les disposicions reals contra l'actuació dels jurats, aquesta vegada la pena per desobediència s'incrementà a 400 lliures.  Els dos jurats hagueren de comparèixer davant l'autoritat judicial.

Encara més difícil d'entendre, perquè el litigi aniria pujant de to, com veurem tot seguit. A migdia del 15 de gener de 1713, un grup d'uns set homes, entre ells els jurats Matons i Planes, entraren a la Casa de Mogoda per allotjar una trentena de soldats, el seu capità i les cavalcadures. En aquest cas, l' enfrontament amb la Cartoixa ja era directe, sense subterfugis, però també amb la Casa Real i l'Audiència.

La Casa de Mogoda era el cap i casal de les propietats que els frares tenien a Santa Perpètua.  Si a la masoveria d'en Lluís Quintana podia discutir-se-li el dret d'exempció —en definitiva els masos eren poc més que dues corts d'animals—, la Casa de Mogoda no oferia cap mena de dubte: era la propietat senyera de la Cartoixa de Montalegre. Davant la negativa del personal de la Casa de Mogoda i del religiós responsable, els jurats procediren a l'allotjament forçat dels militars.

 ¿De on treien els jurats la força per anar en contra dels privilegis dels frares i per no obeir les ordres de la princesa regent ni les sentències de l'Audiència? Evidentment de la gent dels pobles de la baronia. Arribat a aquest punt, l'autoritat real es va involucrar en l'afer de forma directa. El jutge Aguirre es va desplaçar fins a Sant Perpètua per convèncer els jurats de fer-se enrere, era una actitud conciliadora, però aquests es van tornar a tancar en banda. El 6 de febrer el jutge Aguirre ordenava desallotjar els militars i portar els jurats rebels a la presó de Barcelona, però sempre intentant una sortida pactada. Era evident que el poder real i el judicial donaven la raó a la Cartoixa, però també era evident que no volien un enfrontament directe amb els jurats que representaven a la gent de les parròquies.

El poble es revolta

Mentre s'estava negociant l'acord, els jurats –cabuts i persistents– tornaren a allotjar quatre soldats a la Casa de Mogoda. El Real Consell i l'Audiència intentaren novament buscar una sortida de compromís.

El punt àlgid de tot aquest conflicte va arribar el 16 de maig de 1713, quan el poble de Santa Perpètua i gent dels contorns es revoltaren davant la nova negativa del masover Lluís Quintana d'acceptar tres soldats. Durant tres hores les campanes de l'església  tocaren a sometent. Un centenar de persones, moltes amb armes, es concentraren davant la Casa Mogoda. Els avalotats exigiren que Lluís Quintana, considerat un traïdor per no voler servir el rei, acceptés l'allotjament, com així va ser, després de les amenaces dels revoltats de cremar la Casa de Mogoda.

El 19 de juny de 1713, el virrei Guido Von Starhemberg va absoldre els jurats i els particulars de totes les faltes comeses. ¿Què va succeir després? Només sabem que la paperassa va seguir el seu curs, fins i tot acabada la guerra i manant Felip V, donant sempre la raó a la Cartoixa i obviant l'enfrontament amb el poble ral i els seus representants.