INICIS DE LA BARONIA I DE LA CARTOIXA DE MONTALEGRE
El primer document que parla de la baronia de les parròquies de Santa Perpètua de Mogoda, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebria de Cabanyes, data del 1343.
Per fer-nos una idea de les esmentades parròquies en aquella època, escollirem el cens de fogatges més proper, el de 1365-1370:
Santa Perpètua de Mogoda: 32 focs
Martorelles: 26 focs
Sant Fost de Campsentelles: 12 focs
Sant Cebria de Cabanyes: 10 focs
Entre les quatre parròquies: 80 focs. Que equival, aproximadament a unes 500 persones.
El dia 8 d’abril de 1343, el rei Pere III, el Cerimoniós, va vendre al senyor del Castell de Cabanyes, Berenguer de Sant Vicenç, a precari, la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal -sense incloure els crims que comportessin pena de mort o mutilació de membre- de les quatre parròquies. Quedava fundada la nova baronia. Les parròquies passaven de ser "carrers de Barcelona" a ser regides per un senyor feudal.
En morir Berenguer de Sant Vicenç, el rei Pere va tornar a vendre la baronia, aquesta vegada a Pere Bosc, sense tenir en compte els drets que sobre aquesta tenia la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Va ser el rei Joan I, l'Aimador de la Gentilesa, conegut també pel Caçador o el rei Gandul, qui va haver de resoldre el plet. La sentencia real va atorgar els drets sobre la baronia a La Pia Almoina, però l’obligava a comprar aquests drets de nou.
Mentre tant va succeir un fet d’una gran transcendència pel futur de la zona. A principis del 1400, durant el regnat d’Alfons el Magnànim, la poderosa ordre de la Cartoixa va comprar l’ermita de la Verge de Montalegre i altres terres, entre elles una part de la finca de Sentromà i el mas Rovira. L’any 1415, la Cartoixa de Montalegre ja funcionava com a tal .
L’any 1425, el rei Alfons el Magnànim traspassava a la Cartoixa els drets sobre la baronia, en aquest cas a perpetuïtat, fent extensió d'aquests drets a totes les propietats que la Cartoixa anés comprant. El rei, no obstant, va imposar restriccions: seran casos només d’arbitri real no únicament la pena de mort i de mutilació, sinó també la pena de bandeig o d’exili temporal, entre altres. La interpretació jurídica d’aquestes restriccions va se motiu de grans discòrdies dins de la baronia.
Continuarem parlant del període de la baronia, de la lluita llarga i ferma de més de 100 anys de la gent de les parròquies, dels seus prohoms o capspares, per aconseguir dependre directament del rei i no del senyor feudal.
Vista actual de la Cartoixa
