CONFERÈNCIA SOBRE ELS IBERS A LA SERRALADA LITORAL

Els Ibers

Els tinguérem tan a la vora que, encara avui, els sentim com a propis. Són la font del nostre projecte d’humanitat en aquest racó de món a cavall entre el Vallès i el Maresme. Quan pugem al Castell de Sant Miquel, a Castellruf o a Les Maleses ho fem amb la veneració del qui torna a les essències del seu origen comú. Parlo dels nostres ibers. És cert que la nostra base cultural és romana, però la nostra romanitat diferenciada d’altres rau, precisament, en el substrat ibèric.
 
Els nostres ibers tenien uns coneixements tecnològics que no es diferenciaven gaire dels que tenien els nostres avantpassats del segle XVIII. Els estudis de l’arqueòleg Jordi Auladell sobre com treballaven i tractaven el ferro ens ho demostra. Altres aspectes com la llengua, l’escriptura i les formes d’organització política, resten encara més a les fosques.
 
La romanització va tapar la civilització ibèrica, si bé ara aquesta esdevé essencial per esbrinar les raons que provocaren que, al nord-est de la península ibèrica,   en un període determinat, aparegués un conjunt humà amb una llengua pròpia, amb un tarannà, una manera de relacionar-se i d’interpretar el món específics. En definitiva, un poble, una de les poques nacions originals, és a dir, no manipulades ni creades artificialment pels estats, i que coneixem pel nom de Catalunya.