DE MOGUDA A MOGODA
Les derivacions dels topònims fan vessar rius de tinta. Fixeu-vos si no amb tot el que s’ha dit sobre l’origen del mot Martorelles. El costum ens ve d’aquest monstre de la recerca toponímica anomenat Joan Coromines, imaginatiu i brillant, a vegades un gran científic, a vegades un especulador genial. Joan Coromines creu que el nom de Catalunya prové de la tribu ibèrica dels laketani. Ningú podrà dir ni sí ni no, però fa bonic.
Les modificacions dels topònims poden obeir a fets intranscendents, absurds i inversemblants. Un exemple és Santa Perpètua de Mogoda, abans Santa Perpètua de Moguda. Als anys 60 del segle passat, un grup del consistori municipal van decidir que Moguda era pejoratiu per al poble. Que moguda només ho podia estar una truja o una gossa, però mai una població, i menys encara una santa. Les impertinències pel nom ja venien de lluny. La més sonada, quan l’esposa del rei Alfons XIII va visitar al castell de Mogoda –abans de Moguda– que hi ha als afores de la població. Un periòdic antimonàrquic de llavors, no sé si va ser el Cu-cut o L’Esquella de la Torratxa, va recollir la notícia amb aquest titular: “La Reina va Moguda”.
El consistori, disposat a no acceptat més vexacions d’aquella espècie, va encarregar un estudi de la història i els orígens del topònim local. Algú descobrí indicis de l’existència d’un “senyor de Mogoda". La coartada va estar servida i la modificació toponímica es va votar per unanimitat en un ple municipal extraordinari. D’exemples semblants en trobareu a dojo. En aquests casos la Història només serveix de pretext.
Joan Sanjuan i Esquirol