CAN MATONS DE MARTORELLES DE DALT
Al costat atlàntic de la Serralada Litoral, a l’altre vessant de la ubèrrima Alella, hi trobareu la vall de Martorelles de Dalt i de Baix. Un racó mig amagat, al marge de vies de comunicació importants, un cul de sac on s’hi pot entrar en vehicle per una carretera local a partir d'una esquifida carretera comarcal; mentre que si voleu sortir-vos-en sense recular, cal que us disposeu a caminar pels diferents senders que us menaran, a través d'una flora abellidora i salvatge clapejada de fonts naturals, a Montornès, Vallromanes, Alella, Tiana o Sant Fost de Campsentelles.
Com totes les valls té els seus torrents, en aquest cas tres de principals –Gurri, Les Licorelles i Sunyer– que s’ajunten en un de sol per acabar-se fonent amb el riu Besòs. La vall parteix de les muntanyes, amb comes d'uns tres-cents metres sobre el nivell del mar i dos pics –Sant Miquel i Castellruf– que passen dels quatre-cents. Comença en davallada forta, continua en davallada amb oscil·lacions cada cop menys sinuoses, per acaba en pla a tocar de la llera del riu.
Vet aquí Martorelles de Dalt i de Baix, la bella desconeguda de la majoria de pobladors de la gran conurbació metropolitana de Barcelona, de la qual n'és ben a prop. Algú dirà que ni falta que fa, que així més tranquils, i li sobrarà raó.
Allà on la vall ha perdut la major verticalitat dels turons i comes que la separen del mar hi trobareu la masia de Can Matons, amb un cos principal del segle XVI. El torrent de Can Gurri, en passa-li pel davant, sembla retre’s als seus peus dibuixant un petit meandre semicircular d'aigües escasses i encara trotadores, quan n'hi baixen. Entre torrent i masia, la font que du el nom d'aquesta, d'aigua abundosa i deixat aspecte, omple el safareig i rega els horts dels jubilats.
Davant la masia, els turons de Castellruf, i Sant Miquel contribueixen a escurçar les hores del sol matiner i a fer de pantalla a la nuvolada prenyada que ve de l’est, creant el microclima de la vall més aviat fred, humit i amb poca pluja. A la part del darrere de la masia, la Serralada s’escola amb una pendent més plàcida, cercant les planures ondulants del Baix Vallès, on el vell riu nostre, el pare Besòs, en recull les aigües per portar-les al seu destí mediterrani. Per poc que alceu els ulls topareu amb el macís montserratí, que si sou perseverans us regalarà una de les millors postes de sol que hagiu vist en la vostra vida.
Com si la bellesa natural de l’indret no fos suficient, a la dreta de Can Matons s’hi albira el poble apessebrat de Dalt amb el campanar romànic de Santa Maria. A l'esquerra la Serra de Les Licorelles, en acoblar-se sota la faldilla del Castell de Sant Miquel, acota l’espinada per facilitar l’entrada per Coll Mercader al poble veí de Montornès. Per aquí passava el camí ral que unia els pobles de La Roca, Montornès, Martorelles i Sant Fost amb Barcelona. Un camí de més de dos mil anys que conegueren ibers i romans.
Per acabar-ho d'arrodonir, les bodegues de Can Matons ofereixen un entorn de vinyes que rematen un paisatge entre bucòlic, silenciós i nostàlgic, amb una oferta de vins denominació d'origen Alella, complement ideal d'una visita inoblidable.