ACABI’S LA NACIÓ AMB GLÒRIA
"Acabi's la nació amb glòria". Frase d’Emmanuel Ferrer, representant del Braç de la noblesa catalana, partidari de la resistència a Felip V, mentre el poble atapeïa la plaça Sant Jaume tot demanant la Crida, és a dir, la proclama dels Braços Generals per defensar les llibertats, privilegis i prerrogatives dels catalans. (1)
La frase de Ferrer explicitava que, fins i tot, perdre valia la pena. Segurament sense aquella defensa aferrissada i suïcida de les Constitucions catalanes avui no estaríem parlant de dret a decidir, ni d’Estat propi, ni d’independència. Vet aquí el valor d’una derrota, la de l’11 de setembre de 1714.
Si fa 300 anys ens encerclaven les tropes borbòniques avui ho fa tot un sistema polític espanyol que ofega el creixement econòmic de Catalunya, li retalla l’autonomia, legisla contra la seva llengua i cultura, incompleix l’Estatut i interpreta la Constitució espanyola al seu gust.
Avui com ahir el poble demana als seus representants al Parlament i al Govern de la Generalitat que proclami la Crida. És a dir, l’exercici del poble català del dret a decidir i, en funció dels resultats, les conseqüències que se’n derivin.
Avui com ahir, allò que importa és la victòria. Però, com ahir, res hauria estat en va. En els pitjor dels casos “acabi’s la nació amb glòria”. Noves generacions agafarien el relleu amb més empenta si cal.
(1) Victus d’Albert Sànchez Piñol