UNA PÀTRIA SENSE COMPLEXOS

L’article em va venir al cap mentre guaitava, a l’estadi Lluís Companys, el partit Catalunya-Tuníssia, en què la nostra selecció va jugar amb cinc campions del món; i encara faltava Carles Puyol.

Sé per Pere Quart que la meva pàtria és tan petita que la puc somiar completa. Sé per Martí Pol que el meu país és tant petit que des d’un campanar veig el campanar veí. Sé per Salvador Espriu que, sovint, estic cansat de la meva disortada pàtria. Fins que m’adono que els seus esportistes són decissius per guanyar el campionat mundial de futbol, el campionat d’Europa de basquet, una munió de medalles al campionat europeu de natació, i que ocupen primers llocs a nivell mundial en motociclisme, tennis, hoquei, etc...

Aleshores somio una pàtria sense complexos.

Bon any 2012