TENIM TOT EL DRET A DECIDIR

La manifestació del 10 de juliol de 2010 va somoure el catalanisme. Abans, les consultes independentistes iniciades a Arenys de Munt ja havien anunciat canvis profunds. Els dos esdeveniments tenien un denominador comú: el dret a decidir i el protagonisme de la societat civil.

Manifestació i consultes han fet que el catalanisme pugés un esglaó: el del dret a decidir, el de la sobirania, i ja no hi ha cap dubte: som una nació; mentre l'independentisme s'expressa àmpliament, sense complexos. En els dos esdeveniments els partits polítics no són els protagonistes, però res es fa contra d'ells. La societat civil pren protagonisme i és conscient que cal estirar del carro de la política. Per primer cop des de la transició democràtica hom té la sensació que la societat civil pot transformar la realitat. Els partits polítics es veuen obligats a redefinir-se i n'apareixen de nous. Un nou diari en català, Ara, neix amb l'impuls d'aquests canvis.

El principal escull per fer realitat el dret a decidir ja no és Madrid, ni Europa, ni el context econòmic i social, ni la integritat de l'Estat. La dificultat primera radica en la voluntat del poble català. La societat catalana és molt complexa, això vol dir que la via per fer realitat el dret a decidir no es pot simplificar, i que ha de ser el resultat d'una voluntat de sumar, d'un esforç, d'una pedagogia. La societat civil catalana ha salvat el país en situacions molt difícils al llarg de la seva Història. Malgrat els avantatges que avui tenim, l'ofensiva contra la nostra llengua és brutal, el mateix passa amb l'autogovern, mentre que el finançament està més a prop de l'espoli que d'un sistema just de distribució de la riquesa.

Cada cop som més els que volem construir un gran país amb una llengua viva i una cultura pròpies, amb dret a decidir sense límits el seu present i el seu futur dins del marc europeu. Un país integrador, respectuós, ric, culte i modern. T'hi apuntes? 

Joan Sanjuan i Esquirol