RECORDA ESPANYA

Els catalans en les nostres Constitucions  teníem establert i reglamentat el Memorial de Greuges. Després de la Nova Planta, ja sense llei ni reglament, es va continuar utilitzant com una queixa davant l’abús o desafecció per part del poder central.

Joan Maragall escenificava un d’aquests memorials de greuges amb el famós poema: “Escolta Espanya la veu d’un poble...” Permeteu-me que, en remembrança, n’expressi un altre que comença amb “Recorda Espanya...”

Recorda Espanya la Catalunya baluard i cor de la República, com l’anomenaven fins i tot els adversaris d’aquesta.

Recorda Espanya la Catalunya que a través de l’Assemblea de Catalunya es trencava la cara exigint “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”.

Recorda Espanya la Catalunya capdavantera de les llibertats, del progrés econòmic i social, dels drets dels pobles.

Recorda Espanya la Catalunya que acollí amb els braços oberts els teus fills que emigraven cercant una vida millor.

Les reclamacions actuals catalanes no tenen un sentit diferent de les del passat, però ara se les acusa de postures egoistes i insolidàries. Així ho expressa la dreta extrema, o no tan extrema, però això no seria greu. El que em corprèn és que l’Espanya centrada, progressista i d’esquerres calli o assenti. Tant és així que Catalunya s’ha tornat moneda de canvi per guanyar vots entre anatemes i silencis.

Espanya, si més no, recorda. Però si no vas escoltar el gran poeta…, m’escoltaràs a mi…

Joan Sanjuan i Esquirol