PROMETO RESPECTAR EL DESCANS DE LA MEVA VEÏNA

 La veïna del pis de baix, segons m’ha dit la portera,  se li ha queixat, perquè l’altre dia, a les dues de la matinada, jo estava escoltant Sisa amb els altaveus a massa decibels.

A l’ordinador, hi tinc enregistrades moltes de les cançons que més m’agraden. D’en Sisa en tinc tres, la resta del seu repertori no m’interessa en absolut. En Sisa és pitjor que un cantant mediocre, és un cantant dolent, i la majoria de les seves cançons són material de rebuig.

Un artista, però, pot arribar al cim de la glòria i justificar la seva carrera per una sola de les seves obres. I en Sisa ha tocat el cel amb un parell o tres de cançons; no més. Sens dubte, la millor de totes: “Qualsevol nit pot sortir el sol”. Escoltant-la em vaig passar de decibels a les dues de la matinada.

 Sort que la veïna, en lloc de denunciar un veí incivil a la policia, com em mereixia, va decidir no despenjar el telèfon i, fent cas a Sisa, va deixar que  tots els personatges de la cançó anessin passant, un per un, a través de les parets i de les finestres. I així, per uns moments, va convertir el seu pis en casa meva... si és que hi ha cases d’algú.