NO M’AGRADEN ELS INDEPENDENTISTES QUE...

(Reflexions, encara, a l'entorn del partit de futbol Catalunya-Tuníssia)

Que creuen que la independència és bufar i fer ampolles, i per demà passat.

Que desgasten el mot de tant que l’usen sense omplir-lo de contingut.

Que no pensen que serà el resultat de sumar, sumar i sumar.

Que es dediquen a dividir, dividir i dividir.

Que donen el referèndum per guanyat.

Que no cerquen un divorci amb bon rotllo.

Que no han descartat el mot botifler del seu vocabulari pràctic.

Que defugen el debat seriós i documentat.

Que criden “espanyol el qui no voti” menyspreant aquells espanyols que creuen en el dret d’autoderminació, la llibertat dels pobles i en l’aprofundiment de la democràcia.

Que no comprenen que tant de merit té qui tira del carro com qui empeny per la cua.

Que les dificultats són més grosses dins de casa que no pas a fora.

Que no s’esforcen per tirar endavant accions democràtiques contundents.

Que el catalanisme té tantes gradacions com persones, i que no hi sobra ningú.

Que no tenen un mínim respecte envers el President de Catalunya.

Que creuen que tots els catalans formem part de la seva tribu.