MARTORELLES NO S'AGRADA I ENCISA
Entre la gent de Martorelles hi ha la sensació generalitzada que el poble pateix una paràlisi que no li permet avançar i que, en determinats aspectes, camina com els crancs. Aquesta sensació es basa en:
- Un polígon industrial que ha anat perdent empreses i llocs de treball.
- Que serveis bàsics com el CAP i l’IES s’hagin instal·lat en el municipi veí.
- Que la població hagi anat disminuint i envellint.
- Que el comerç de proximitat es vegi amenaçat per les grans cadenes situades en el municipi veí.
- Que determinats serveis no tant bàsics hagin sofert canvis migratoris a d’altres municipis
- Una manca d’infraestructures culturals i de lleure.
Cadascun d’aquests punts poden tenir la seva justificació i no són un memorial de greuges contra ningú. Però la suma de tots ells fan real aquesta sensació que Martorelles, des de fa molt de temps, viu una recessió continuada.
També hi ha la sensació generalitzada que Martorelles és un poble on s’hi viu molt bé, amb un entorn deliciós, una economia avui en crisi però amb potencialitat i una societat diversa, plural i ben estructurada. Aquestes dues sensacions contraposades fan que Martorelles sedueixi mentre no s’agrada.
Per encarar el futur caldria deixar de banda els debats ja intranscendents sobre si les prioritats de les grans inversions del passat van ser les adequades, o sobre a quin cantó del torrent de les Canals o de la ratlla imaginària que divideix Martorelles de Baix i de Dalt s’haurien d’haver situat determinats serveis supramunicipals; i no insistir en plantejaments romàntics com, per exemple, el del vell cafè que malauradament es va deixar perdre.
Segur que no ens equivoquem si afirmem que la prioritat absoluta avui en matèria de grans inversions, allò que Martorelles necessita per fer pujar la seva autoestima, i perquè és del tot necessari, i perquè ja portem massa anys de retard, i perquè tenim una riquesa d’entitats culturals, de formació i de lleure estimables, i perquè cal formar i educar les noves generacions, és la construcció d’un complex amb capacitat suficient i centralitzat que permetí una gestió eficaç i una millor coordinació entre totes les entitats, grups i persones que utilitzin els seus serveis.
Aquest complex cultural, de formació i de lleure centralitzat hauria d’involucrar totes les instal·lacions de Carrencà existents convenientment reformades i noves edificacions amb una sala gran d’actes, convencions, concerts i representacions; una biblioteca; un hotel d’entitats; espais per activitats a l’aire lliure; dependències per exposicions, tallers, assajos...
Per acostar el complex cultural i de lleure a la resta del poble, seria bo convertir el vial lateral per a vehicles de l’Avinguda Piera des del carrer Montnegre a Carrençà en una mena de Bulevard o Rambla de vianants que donés a Martorelles un lloc de passeig i de punt de trobada que avui no té.
A l’hora de cercar el finançament d’una infraestructura de tal envergadura cal pensar en la gran quantitat d’edificis i solars que l’ajuntament de Martorelles té dispersos, generalment obsolets i poc utilitzats, o simplement tancats. Alguna entitat amb local propi amb dificultats legals d’ús i poc rendiment podria arribar a un conveni de donació amb l’ajuntament a canvi de concessions a llarg termini en el nou emplaçament de Carrencà.
El moviment cultural i associatiu en general apareix sovint fragmentat i amb poca capacitat de resposta col·lectiva, la qual cosa fa difícil que es converteixi en grup de pressió que decanti l’acció municipal, com ho va fer, per exemple, el futbol. Això no vol dir que el poble en el seu conjunt no ho necessiti i, per tant, les diferents llistes electorals i els governs municipals ho haurien de tenir en compte dins de les seves prioritats.