LA SITUACIÓ POLÍTICA A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU
Creieu-me que em vaig endur un gran ensurt en topar de cara amb el vell país que pensava dinyat. “Però, ¿tu no ets aquell cos que vaig veure caure amb estrident clapoteig sobre les aigües del port de Lavínia*, no estaves més escolat que el pobre Eleuteri i més fregit que en Quim Federal?”, vaig preguntar al vell país, ara sí, absolutament fora de joc**. “Ja ho veus, he tingut una forta revifada, tornen els mateixos de sempre i res sembla que hagi canviat: el peix al cove, el diàleg entre sords, seguint, entre xiprers de Sinera, el camí de l’ase i la pastanaga”. “Il·lús, vell decrèpit, què no escoltes la veu del poble?”, vaig interrompre’l. “Ja no hi ha marxa enrere, hem travessat el Rubicó i no hi ha altre rial que la independència”, cridava el cor llunyà i patriòtic.
Emprenyat vaig replicar: “I jo que et tenia per un país ric i culte, el més equilibrat i agut del món. ¿Què no estàs al dia, què no has sentit a parlar de la manifestació de l’ll de Setembre, què no escoltes l’Artur Sam*** i l’Oriol Sarquenuj?”
Aquesta vegada el vell país se’n sortí de polleguera i respongué amb altivesa: “ ¿I tu no segueixes els dos diaris oficials de Kolinòsia, els quatre opinaires de confiança i la mitja dotzena de comparses habituals, entre ells l’incombustible Josep Inuc? No menyspreïs la disposició al diàleg del gran escalfacadires i engreixapanxes, l’imperíclit líder i eternament ministrable Josep Antoni Narud.”
“Què t’has tornat ripi?, escolta tu la veu assossegada dels veïns de Kolinòsia”. Vaig respondre-l'hi amb sentit mordaç.
“Durant uns mesos feia la sensació que el nucli públic tradicional de la casta dirigent kolinosiana havia perdut el control de la situació. Havien estat temps d'heterodòxies: alguns polítics i gent influent, inclòs el president Sam, havien gosat sortir del camí de l'ase. Havien arribat a capgirar les devocions, posant la dignitat i el clam de la gent per davant de la prudència rutinària del sistema. S'havien deixat endur pel corrent majoritari i havien oblidat les lleialtats degudes. Necessitaven una lliçó del líder ortodox Narud Adiell. Si al país només hi ha un veritable home de confiança –l'exorcista de confiança dels homes de confiança–, i els socis li frenen sistemàticament les ambicions, no li podem pas retreure que no dimiteixi del seu esperit de servei a Sepherad i al model d'ordre que representa”, recità la gorga harmoniosa de Joan M. Sarressert, mentre Efrem Pedagog i Pulcre Trompel·li assentien.
“Indesinenter pel vell vençut! Que foti el camp sud enllà! Que els ponts de diàleg amb Sepherad siguin tan llargs que l’aculli eternament! Un poble no pot morir per un home sol, encara que es digui Narud!” cridava esgargamellat el cor llunyà i patriòtic sota la batuta de Salom.
* En l’argot espriuà Lavínia equival a Barcelona, Kolinòsia a Catalunya, mentre Sepherad significa Espanya en llengua sefardita.
** “El país moribund”, “Tòpic”, amb la figura d'Eleuteri, “Vida i mort d’en Quim Federal”, són tres narracions curtes de Salvador Espriu imprescindibles de llegir.
*** Batejar personatges de ficció amb cognoms de personatges reals escrits a l’inrevés forma part de les “maldats” del nostre poeta nacional. D’aquesta manera podem saber que Sinera és Arenys, Salom és Molas, i podeu llucar la realitat d’altres cognoms que apareixen en aquest article.