LA LLENGUA FERIDA
2011-09-04 16:02"La llengua de la terra és suggerida afirmativament, però no s'imposa. Ningú, absolutament ningú, m'ha apuntat el català com si fos una pistola."
Aquesta és una de les conclusions que treu el portuguès Gabriel Magalhăes –professor de la universitat de Beira Interior– de la seva recent visita a Catalunya.
Quina manera més exquisida i exacta de definir la relació de la gran majoria de catalanoparlants amb algú que no utilitza la nostra llengua. I, malgrat tot, quants trets no ha rebut el català! El darrer: el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Mai m'havia passat des que tinc ús de raó sobre l'existència de la democràcia. Mai m'havia passat... fins ara. Una sensació d'ofec que em tenalla el cervell i m'oprimeix el pit, com si algú intentes prendrem la llibertat i em tallés l'aire que respiro.
Ho va dir Salom a Sepherad: "els pobles no poden ser si no són lliures". Si soc d'esquerres, o de dretes, i no soc lliure, no soc ningú. Si tinc benestar i no soc lliure, soc un estomac agraït. Si estimo i no soc lliure, no soc feliç.
Mai hagués cregut que la democràcia podia ser manipulada en contra de la meva llengua i del meu poble.
Reconec que em sento empès cap el sobiranisme i el secessionisme, sense desitjar-ho, amb més resignació que entusiasme. Cadascú és fill de les seves circumstàncies i són moltes coses les que em lliguen a la pell de brau, sobretot gent que estimo i que vinguts d'altres terres van triar Catalunya per viure i fer-se-la seva; i de quina manera! Per això no faré res sense ells ni en contra d'ells. Però cada dia me n'adono més que ells també volen el millor per a Catalunya que, no puc oblidar-ho, és tant d'ells com meva.
Joan Sanjuan i Esquirol
¿No és indignant que un Tribunal pugui posar potes enlaire el futur d'una nació?
———
Retorna