LA DESAPARICIÓ DEL PERGAMÍ DE CONSAGRACIÓ DE L'ESGLÉSIA
L’arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles posseïa un tresor d’un valor incalculable. Es tractava d’un pergamí del segle XII, un incunable que deixava constància de la data de consagració de l’església martorellenca.
Mossèn Paitubí, rector de la parròquia i darrer dipositari d’aquest importantíssim pergamí, va explicar al meu germà Pere com es va produir la seva lamentable pèrdua. Una mestra de Mollet va suggerir-li que, per la seva millor conservació, seria bo d’emmarcar-lo. Amb aquest propòsit, el rector va confiar el pergamí a la mestra, que el va portar a una botiga del barri gòtic de Barcelona.
Passats uns dies, la mestra comunicava al rector la terrible notícia. Quan havia anat a recollir el pergamí emmarcat, a la botiga van dir-li que una persona ja l’havia retirat.
Qui era aquesta persona? No se sap. On és el document? Tampoc. M’imagino la desesperació de mossèn Paitubí.
El meu germà Pere m’ha contat no fa gaire amb quina consternació mossèn Paitubí va parlar-li del lamentable incident. De com va ensenyar-li una carta que havia redactat per deixar constància dels fets. Carta que el rector va guardar entre les pàgines d’un quadern antic de tapes gruixudes i fosques.
Ara que en sóc sabedor no deixo de preguntar-me si el mossèn, la mestra, la policia o qui correspongui van fer els passos suficients per intentar recuperar un tresor tan preuat. Sabem que a l'Arxiu diocesà de Barcelona hi ha una transcripció del pergamí en el Llibre de Dotalies, Volum 7, Foli 273.
El pergamí deixa constància de la consagració de l'església de Santa Maria "in comitatu Barcinonensi in Vallense in loco nuncupato Martoreles" feta el 27 de juliol de 1105 pel bisbe Berenguer, començament del segle XII. En aquesta acta consta el que havia de pagar anualment, la situació del cementiri, els límits de la parròquia... Tanmateix, és molt problable que es tractés d'una segona consagració, ja que una part de l'arquitectura de l'església correspon al segle X. El nom apareix en alguns documents com Santa Maria de Martoiliis.
Joan Sanjuan i Esquirol