LA RECERCA HISTÒRICA I LA PRESERVACIÓ DEL PATRIMONI

“No crec que nengun peix gosi alçar-se sobre mar si no porta un escut o senyal del Rei d’Aragó en la cua.”

L'interès per conèixer el passat ha d’anar sempre lligat a l’interès per construir el futur. És impossible deslligar un de l’altre.

Antoni Rovira i Virgili va escriure aquesta meravellosa metàfora que no podem estar-nos de reproduir: “Sense consciència nacional la terra és un paisatge, la història és un fantasma, el Dret és una rutina, la llengua és una varietat fonètica”.

L’encant del paràgraf rau, també, en la seva veritat. De la nostra part hi voldríem afegir: sense consciència de poble Martorelles i Santa Maria de Martorelles són, només, un bonic paisatge.

El que venia a dir el gran pensador tarragoní és que els fets material són això: fets materials. Perquè la Nació existeixi, perquè Martorelles de Dalt i de Baix existeixin, cal tenir consciència del que som i del que volem.

Aquesta és la sensació que m’ha provocat el retorn a Martorelles, el contacte amb la gent que, a través de les noves tecnologies, dibuixa itineraris, redescobreix el paisatge, les fons, la vida cívica; el passat, el present i el futur, en definitiva. Tot plegat referma el convenciment que Martorelles de Dalt i de Baix no seran mai un fantasma, que la història la volem fer servir com a eina per prendre consciència de les nostres identitats.

 Nota bona: Hem volgut encapçala aquest pensament amb una composició, d’una exquisida bellesa plàstica, del cronista medieval Ramon Muntaner per deixar clar que si la història esta plena d’ambigüitat, de cap manera és ambigua.