LA CREU GÒTICA DE PLATA DAURADA AMB INCRUSTACIONS DE PEDRES PRECIOSES
Jo havia escoltat converses famíliars on es parlava dels molts i valuosos tresors d’orfebreria que l’església de Sant Maria de Martorelles havia posseït. Posteriorment, indagacions del meu germà Pere en llibres i documents han constatat que, efectivament, els tresors de d’aquesta església varen ser notables. Destaca, sobretot, una creu gòtica del segle XVI de plata revestida d’or amb incrustacions de pedres precioses que posseïa la relíquia de la vera creu, és a dir, un trosset de fusta de la creu on se suposa va morir Jesucrist.
A l’Arxiu Diocesà, on es guarden els qüestionaris de les visites pastorals, en el Volum 46, Foli 36, es troba el qüestionari de la visita pastoral a l’església de Santa Maria de Martorelles el 5 de juny de 1583, en ell (traduïm del llatí) es diu: “També visitarem una creu major de plata daurada…”
En el mateix arxiu trobem un inventari d’orfebreria fet el 1936 signat pel primer director del Museu Diocesà de Barcelona, Manuel Trens, en què, a la pàgina 120, parla de l’església de Santa Maria de Martorelles i assenyala que la creu no hi és, perquè va passar al bisbat. Efectivament, en un altre document de l’Arxiu Diocesà consta que la creu va ser dipositada al Museu Diocesà del Seminari de Barcelona, el 22 de febrer de 1917. Prèviament, el 5 de gener de 1917, el prelat de Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles havia fet un manament d’entrega de la creu.
Trobem altres referències de la preuada creu. El 1920, J. Gudiol i Conill publica un llibre: “Les creus d’argenteria a Catalunya”. A la pàgina 82, fa referència a la vera creu gòtica de l’església de Santa Maria de Martorelles. Un llibre de 1981 "Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona", editat per l'Arxiu Doicesà de Barcelona, en publica la fotografia.
La creu no és l’única joia d’aquesta església dipositada al bisbat de Barcelona. Se sap que l’any 1921 altres peces van seguir la mateixa sort. Es tractava de prendre mesures de seguretat. El poble no estava informat d’aquestes transaccions, entre altres raons perquè no agradava ningú que unes joies que havien estat donades pels fidels de la parròquia al llarg dels segles passessin a un altre lloc. D'aquí que molta gent pensés que les joies de més valor encara hi eren quan l'església va ser assaltada durant la guerra civil de 1936.
Joan Sanjuan i Esquirol