Indignat, revoltat, enutjat, irritat, irat, exasperat, arborat, cremat, rabiüt, furibund, arravatat, volat, enrabiat, emprenyat.
Quantes vegades no t’has enutjat amb èxit aquests darrers anys? I no diguis que revoltar-se no serveix per a res. M’atreviria a dir que cada cop que t’has irritat, juntament amb altres, i has actuat en conseqüència, has guanyat.
Te’n recordes de les mentides del PP davant l’acte terrorista de l’estació d’Atocha? Et vas indignar tant que un partit amb majoria absoluta i amb totes les enquestes al seu favor va perdre les eleccions generals i el govern de l'Estat.
Abans ja t’havies indignat per l’absurda guerra d’Irak i la delirant mentida de l’equip Bush-Aznar-Blair sobre les armes de destrucció massiva. Estaves tant cremat que vas aconseguir que Espanya retirés les tropes i el nefast equip acabés en la ignomínia.
Et vas emprenyar de valent quan el Tribunal Constitucional va modificar l'Estatut. Amb un milió de persones et vas manifestar, un cop més, exigint el dret a decidir. Des d’aleshores l’Estatut és paper mullat. Varen continuar les consultes per la independència arreu del país, mentre les eleccions catalanes arraconaven un Tripartit sense esma.
En aquests moments estàs fortament irat per les retallades que posen en perill l’estat del benestar. L’enuig farà que els ajustos, que diuen necessaris per superar la crisi, no signifiquin el desmantellament de les conquestes socials que tants patiments i tanta sang van costar.
Em diràs que són victòries parcials, amb alts i baixos, però, què vols? La victòria completa per les llibertats i els drets humans no existeix, és un viatge sense fi que varem iniciar fa dos mil anys i que hem d’anar fent.
Indignar-se sempre ha valgut la pena. Ara segurament et penedeixes de no haver-te enutjat per moltes més injustícies i abusos. Vas arribar a pensar que la unitat del poble ja no feia falta, que n’hi havia prou en criticar els polítics mentre els deixàvem fer, que els èxits només podien ser individuals, que només calia ser més espavilat que els altres per triomfar. Tant ens ho varen repetir a través de la societat de consum i dels mitjans de comunicació que, al cap i a la fi, ens ho vàrem creure.
Joan Sanjuan i Esquirol
