… I CANVIAR-ME EL NOM

Sovint pensava que ho havia de fer, però passava el temps i mai em vagava. Ara sí, vull que en el carnet d’identitat hi figuri el meu veritable nom. Després d’informar-me per Internet vaig anar al registre civil d’on vaig néixer: Barcelona.

Allà em van fer passar per la finestreta d’informació. Jo volia canviar el nom de Juan pel de Joan; també afegir la i entre els cognoms. Qui em va atendre, va començar a fer-me preguntes i observacions: on havia nascut; on estava empadronat; que calia veure si es tractava d’una traducció o d’un canvi.

- Sap què? Per evitar complicacions vagi al primer pis i l’atendran, i em va donar un número.

 A Internet tot semblava fàcil i em va estranyar aquesta prevenció. No va trigar a sortir el meu número per pantalla.

 - Cal diferenciar entre canvi de nom i traducció. Porta la partida de naixement?

- No, però a tot arreu, oficialment, sempre ha figurat Juan.

- Vostè és d’una època en què a la partida de naixement hi figurava més d’un nom. Pot tenir una sorpresa. Primer treguis la partida de naixement; quan la tingui torni i en parlarem.

 Vaig tornar a la planta baixa per demanar la partida de naixement. Als quinze dies vaig passar a recollir-la i vaig tornar al primer pis. Em va atendre, també amablement, la mateixa persona.

- Aquí al damunt posa Juan, però a al mig diu que li van posar els noms de Juan i Francisco. Si li tradueixo el nom de Juan es pot trobar amb la sorpresa que al DNI hi figuri Joan Francisco, no seria vostè el primer cas i no li farà cap gràcia. Si tradueixo Juan Francisco tampoc li agradarà que apareix Joan Francesc. Ens trobem, doncs, davant d’un canvi de nom, no d’una traducció. Són dos tràmits diferents. La traducció li faríem aquí perquè vostè va néixer a Barcelona, però el canvi de nom li han de fer al registre civil del lloc on està empadronat. Posar la i entre cognoms sí que li farem aquí.

Em va estranyar aquest filar prim de la Dirección General de Seguridad, quan en el meu DNI sempre havia figurat el nom de Juan al llarg d’una pila de renovacions. No és possible que la traducció d’un nom comportés un excés de cel per part del funcionari de torn? Si més no, el canvi de nom complicava les coses. Al registre civil de Mollet del Vallès em van confirmar que havia d’aportar set documents que demostressin que normalment se’m coneixia per Joan i presentar-me amb dos testimonis per ratificar-ho.

Amb papers i testimonis em vaig presentar al registre civil. Després d’aixecar acta em van dir que m’avisarien. Quatre mesos més tard, quan de Barcelona ja m’havien enviat la nova partida de naixement rectificada amb la i entre cognoms, van avisar-me que ja podia passar a recollir la sentència.

 El jutge havia rectificat el procés perquè entenia que era una traducció i no un canvi. Vaig insistir que es miressin bé la partida de naixement on deia que m’havien posat els noms de Juan i Francisco. Vaig explicar tot el que m’havien dit a Barcelona i van reconèixer que efectivament era un canvi, que havien de rectificar la sentència i que ja em tornarien a avisar. Em van avisar i ja tinc firmada la conformitat amb la sentència i estic a l'espera de rebre la partida de naixement amb el nom canviat.

Han passat 8 mesos des que vaig iniciar el procés, he anat dues vegades al registre de Barcelona i quatre al de Mollet. Quan tingui la partida definitiva hauré d’anar a fer-me el DNI. Llàstima que acabo de passar la revisió del carnet de conduir i hauré de tornar a renovar-lo per canviar el nom. La caixa d’estalvis sempre va acceptar Joan, no així el banc que m’obligava a posar el nom del DNI. I segurament encara hauré de fer algunes rectificacions més, a Hisenda i al Padró, per exemple.

Sé que estaràs pensant que tot plegat és una collonada, que per substituir una u per una o i entaforar una i entre cognoms no valia la pena tant d’enrenou. Però forma part de la meva normalització com a ciutadà de Catalunya, de la mateixa manera que vaig haver d’apuntar-me a classes de català per adults per aprendre la meva llengua, o estudiar de gran una història i una literatura que m’havien estat segrestades.