ELS HABITANTS DE LA BARONIA VOLEN LA SEVA REDEMPCIÓ
(Representació de l' època d'Alfons el Magnànim
)
El dia 8 d’abril del 1444, dos comissionats pels habitants de la baronia, Bernat Colomer i Jaume Reverdit, els dos de Santa Perpètua, es personen al palau reial de València on residia la reina Maria, Lloctinent General dels regnes occidentals i esposa del rei Alfons el Magnànim. El motiu de la visita és presentar-li un document que venia a dir que els habitants de la baronia desitjaven retornar “a la dolça senyoria del Rei i Vostra”, i que es farien càrrec de pagar el preu de la redempció. Per poder portar a cap el projecte demanen determinades qüestions:
1.- Que els homes de la baronia puguin reunir-se i formar sindicats a fi de realitzar totes les gestions necessàries per tal de recollir els cabals, sense ser maltractats pel poder feudal i sense que aquest posi cap impediment.
2.- Demanen que si se’ls posen impediments, que no falti la defensa del Batlle General i del Veguer de Barcelona, especialment si el senyor feudal no volgués acceptar l’import de la redempció.
3.- Que un cop feta la redempció, les parròquies siguin perpètuament incorporades a la Corona i al Comtat de Barcelona inseparadament, “així que aquelles, ni pel lo senyor Rei o per alguns dels seus successors, primogènits, lloctinents o procuradors seus, ni per Vos Senyora, no puguin ésser ja més venudes, alienades, o traspassades a alguna altra persona.
4.- Demanen també a la Reina que doni fe del valor real de la baronia, no fos cas que s’hagués de pagar més del compte.
5.- Que se’ls concedeixi el privilegi perpetu de tenir mercat a la sagrera de la parròquia de Santa Perpètua els divendres de cada setmana, i que cada any puguin celebrar una fira de vuit dies de durada que comenci el dia 30 de juliol, que és la festa dels sants Abdó i Senén, i que encara puguin tenir una segona fira de vuit dies que comenci el dia de Sant Lluc Evangelista, que s’escau el 8 d’octubre. I supliquen que els qui vinguin al mercat i a la fira tinguin tota classe de seguretat i que no se’ls pugui demanar deutes, ni detenir, ni demanar penyores, ni censals, ni violaris.
Fermí Vinyals ressalta el gran sacrifici que estaven disposats a fer per aspirar al privilegi de la redempció. Per a molts representaria vendre, empenyorar, manllevar diners, comprometent l’economia familiar i afrontant dificultats imprevisibles.
La Reina fa aprovar aquests capítols pel Reial Consell, i jura davant els quatre evangelis que “El Senyor Rei i Nos, i els hereus i successors del Senyor Rei, tindrem i observarem i farem tenir i observar a qui correspongui els precedents capítols…” Signa el document la reina Maria, que mana fer-ne escriptura pública, i signen Bernat Colomer, Jaume Reverdit, l’Abat de Santes Creus, els síndics de la Vila de Morella i de Castelló de la Plana, entre d’altres.
El dia 1 d’octubre de 1944, la reina Maria escriu des de València a Joan Corbera, Batlle General de Catalunya, perquè enllesteixi ràpidament l’assumpte de la redempció de la baronia, “sota la pena d’incórrer en la reial indignació i ira…. de manera que els síndics no s’hagin de queixar de nou a Nos”. És evident que hi ha dilacions i queixes, per aquest motiu, a la Reina.
D’un document, del dia 28 d’octubre del mateix anys 1444, es desprèn que uns delegats de la baronia també van fer acte de presència a Castell Villar, al Regne de Nàpols, on llavors residia el Rei. En aquesta data, el Rei dirigeix un escrit a la reina Maria on es transcriu un document pel qual el Rei dóna a la Cartoixa un ampli privilegi. I més avall el Rei diu: “ … sabem que el monestir de Montalegre, o el seu ecònom i procurador, intenten impedir del tot i frustrar les lluicions per aquells pobles.”
Nova carta del Rei Alfons del 15 de novembre de 1944 dirigida a Pere Riera de la parròquia de Sant Vicenç de Mollet i Jaume Rovira de la de Sant Cebrià de Cabanyes, síndics procuradors de les quatre parròquies de la baronia. “ … declarem la facultat de manllevar els diners necessaris per fer les lluicions… i les despeses inherents sota la forma i obligació que es conté en les lletres de la Reina fins a la suma de 6.000 florins d’Aragó…”.
Què ningú s’enganyi. Els reis somnien amb els 6.000 florins. La Cartoixa no està disposada a renunciar als seus privilegis, d’altra banda legalment escripturats, i utilitza totes les armes possibles. Les ordres dels reis topen amb enormes retards, amb una burocràcia que tot ho alenteix, però, sobretot, amb una justícia que accepta un plet contra les disposicions reals. No tots els habitants de la baronia estan disposats a fer el sacrifici de la recollida de diners. Comencen les divisions i els enfrontaments sagnants. El Procurador General del monestir de Santa Maria de Montalegre, el poderós germà profés Joan d’Anea, mou les seves peces i desafia políticament la Corona.
