EL SISTEMA NO M'AGRADA

De Besòs a Castellruf tot és pujada i quan més amunt hi ets les petjades tenen ales.

Surto de la carpa de Martorelles emboirat, per no dir subjugat, per les paraules i la força d'un cantautor novell: Cesk Freixas. Per afinitat em ve al cap Raimon i tot el que ha representat, i no se m'acut altra cosa que escriure això:

No soc antisistema, però el sistema no m'agrada. El tiraria per la tassa del wàter si sabés que, amb ell, no llenço la criatura més preuada que hem tingut els qui anem curts de calés i de pàtria: la democràcia.

Tampoc m'agraden els antisistemes: els personatges ocults de les assemblees obertes, els ociosos treballant les paraules, els qui volen ressuscitar revolucions periclitades. I, tanmateix, el sistema deixa veure coses pitjors.

M'agraden els revolucionaris del somni –ah!!! Cesk Freixas–, de l'amor, de la cultura, de la creativitat, de noves pàtries, de solidaritats que no amaguin velles formes d'explotació.

La democràcia permet canviar la democràcia per obtenir més llibertat i adaptar-se a les noves necessitats, però el sistema s'ha carregat el contrapoder democràtic de mil maneres, entre elles, segrestant la informació.

No hi ha res que s'assembli més a un diari que un altre diari, i no únicament per afinitats polítiques, sinó perquè tots necessiten de La Caixa, l'Església, l'Estat i els anuncis de cervesa per sobreviure. 

 Joan Sanjuan i Esquirol