DUES JOIES DE L'ENGINYERIA MEDIEVAL A MARTORELLES: EL MOLÍ DE LLOBERONS I EL REC GRAN
Joan Sanjuan i Esquirol (text) i Julio Santiago Ortega (fotografia)
Segons un estudi recent fet per la Diputació de Barcelona, el molí de Lloberons és la relíquia històrica més important que existeix en l’actual terme municipal de Martorelles. El fet que estigui en un lloc molt poc accessible i visible, així com els arbres i la brolla que actualment l’encerclen, fan que no sigui gens conegut per la gent de Martorelles i comarca. Es tracta d’un molí d’origen medieval d’unes dimensions considerables, amb una gran capacitat de magatzematge i de pressió d’aigua, la qual cosa el feia un molí important i extraordinàriament rendible en la seva època. Ens trobem, doncs, davant d’una joia històrica de l’enginyeria hidràulica que el desconeixement, més que l’oblit, ha fet que no l’hi paréssim atenció. Seria imperdonable, ara que coneixem el seu valor, que no féssim entre tots l’esforç de recuperar-lo fins allà on sigui raonable.
La segona joia de l’enginyeria hidràulica medieval de Martorelles és el Rec Gran o de Dalt. Aquest rec agafava l’aigua d’una mina situada a prop d’allà on els rius Mogent i Congost formen el Besòs, seguia paral·lel a la carretera de La Roca per la part de baix per portar l’aigua fins a Can Buscarons (Montornès) i d’allà a Can Fenosa, on abastava el safareig de Can Fenosa i el molí de Lloberons. També va servir , fins que es construí el Polígon Industrial de Can Roca a finals dels anys 50 del segle passat, per regar una bona part de les terres del Pla de Martorelles.
La mina i la primera part del Rec gairebé s’ha perdut. No així la part que correspon a Can Buscarons de Montornés i al Pla de Martorelles, on es conserven trams importants del Rec i de la flora exuberant que la seva humitat generava. Cal destacar l’existència a prop del Rec i en tota la seva llargada d’arbres gegants, alguns dels quals mereixerien ser catalogats com a arbres monumentals de Martorelles.
El Rec Gran o de Dalt del Pla
El Rec entrava entubat al terme de Martorelles, seguia paral·lel a l’actual carrer del Molí, enganxat a la part baixa de la carretera de La Roca, i passava al terme de Sant Fost de Campsentelles on regava la finca de l’Artigassa, per anar a morir al Besòs. La mina donava una aigua molt neta i fresca, res a veure amb l’aigua que s’agafava directament del riu per nodrir l’anomenat Rec de Can Puig o del Mig .
En una primera inspecció del Rec, des de Carrencà fins el molí de Lloberons i el safareig de Can
Fenosa, feta pel Julio Santiago i Joan Sanjuan, hem seguit el seu curs i hem constatat que en la seva major part anava descobert –talment una sèquia cavada a la terra sense cap mena de protecció– i en part cobert per una canalització discontinua tapada, amb tres trams de més de dos-cents metres en total, prou gran per permetre l’accés a peu dret d’una persona per fer-hi la neteja. La canalització està feta de totxo massís amb arc rodó a la part de d’alt, parets lateral verticals i solera plana, recoberta amb morter per dins i per fora. En el trajecte del Rec entre el carrer del Gorg i el carrer Carrerada hem trobat dos trams coberts d’aquesta manera d’uns cent metres cada tram i un tercer tram que venint de Montornès arriba fins a la bassa del molí de Lloberons.
Els drets sobre el Rec Gran corresponien als amos de Can Buscarons, els principals accionistes, que tenien la potestat de poder regar tots els dies; i als amos de Can Fenosa, Carrencà i l’Artigassa, que només disposaven de l’aigua per regar uns dies a la setmana.
El molí de Lloberons
El molí fariner de Lloberons, del qual se’n tenen referències des de l’Edat Mitjana, va estar en funcionament fins a principis del segle XX. Durant gairebé tota la seva història va ser propietat de la Cartoixa de Montalegre.
Allà on el carrer del Molí queda tallat per la tanca de l’estació transformadora d’electricitat, a sota de Can Fenosa, entre la Carretera de La Roca i el carrer del Molí, es troben les restes del Molí del Rec o Molí de Lloberons.
Aquest molí de gra (molí fariner) utilitzava l’aigua del Rec Gran o de Dalt com a font d’energia. Hem trobat referències de què el molí es nodria de petits afluents del Besòs que portaven les escorrialles d’aigua de la muntanya de Déu (la paral·lela a la carretera de La Roca des de Montornès a Martorelles), la qual cosa sembla impossible.
En un inventari de la Cartoixa de Montalegre s’hi relacionen 86 escriptures de Martorelles, des de l’any 1105 al 1712, bona part de les quals es refereixen al Molí de Lloberons, la primera referència documental del qual data del 1374.
En un primer estudi “in situ” del molí de Lloberons realitzat per Julio Santiago i Joan Sanjuan hem pogut observar el tram entubat del Rec Gran o de Dalt que procedint de Can Buscarons de Montornès portava l’agua fins a Martorelles. Aquest tram alimentava, en primer lloc, el safareig de Can Fenosa, a través d’una petita comporta. Tot seguit, alimentava la bassa, de dimensions considerables, que emmagatzemava l’aigua per fer funcionar el molí. Un cop plena la bassa, en sobreeixir, l’aigua del Rec seguia el seu itinerari, ara al descobert.
A tocar de la bassa es troben les ruïnes del molí. Es tracta d’un edifici possiblement de tres plantes. En la primera planta (en aquest cas la planta alta) encara podem observar una porta d’accés i una finestra gran. Era on es descarregava el gra i es carregava la farina i on, segurament, tenia casa el moliner. A la segona planta és on, probablement, hi havia l’obrador per moldre, mentre que a la tercera planta hi haurien les pales que amb la pressió de l’aigua que baixava de la bassa movien l’eix que feia girar la pedra de molí.
Pot observar-se encara l’existència d’un segon rec, a sota del Rec de Dalt, que recollia l’aigua que evacuaven el safareig de Can Fenosa i el molí de Lloberons. Aquestes aigües s’incorporaven a les del Rec de Dalt allà on el desnivell entre els dos recs s’anul·lava.
Amb aquest document en Joan i en Julio volem deixar constància de l’existència d’un patrimoni important que per amagat i apartat del centre de la població ha restat desconegut pels habitants de Martorelles.
