CONSTÀNCIA I FIDELITAT

2011-06-25 17:07

Per tal de saber quines han estat les excursions que han dut  a terme els Trotamamins, els indrets visitats,  així com les persones que hi han participat, m'he entretingut a revisar cadascuna de les caminades, des de l'última, la pujada nocturna a Les Maleses, fins a la cursa nocturna de la Festa Major de Martorelles del 2009. Si no vaig errat –resseguint  les dades del blog del Francesc Ayalts– he comptat 22 sortides.

Tot plegat m'ha servit per conèixer millor aspectes de la geografia i de la història que m'envolten i per fer-me una idea de la programació. Pel que he vist, hi ha sortides que són clàssiques i es repeteixen cada any, com la cursa nocturna de Festa Major, la pujada al Castell de Sant Miquel i el recorregut per la plana de Gallecs, així com el tancament del curs amb un esmorzar ben nodrit al restaurant de la Font dels Castanyers. També és de ressaltar que les dues últimes sortides a Gallecs hagin estat passades per aigua, gens estrany si tenim en compte que es van programar en un mes que acostuma a ser plujós.

El que més m'ha cridat l'atenció, però, és que hi ha una persona que ha estat present a cadascuna de les 22 curses que he consultat, repeteixo, en el blog del Francesc Ayats; i ja no he seguit cercant més endarrere per esgotament. Una persona que durant 22 mesos, gairebé dos anys, no ha fet mai campana, no ha sofert cap incidència que l'impedís estar quan tocava, a hora en punt, a Can Carrancà, per fer-se la foto de conjunt i començar a caminar, amb fred o calor, pluja, vent o neu, nit o dia; no sé si alguna vegada refredada, amb mal de cap o amb mal de panxa. 

 

Amb neu, març de 2010

 

Amb calor, juliol de 2010

 

Amb pluja, maig de 2011

 

De nit, setembre de 2009

 

Esmorzant, a Els Castanyers

 

Fotografiant

  

Prenent mides

 

Efectivament, es tracta de la Pepi. ¿No creieu que una persona així es mereix el premi a la regularitat, a la fidelitat i a la constància?

Tanmateix, no voldria ser injust. És possible que un altre trotacamins iguali o estigui molt a prop d'aquest rècord: el Julio  Santiago. I que si alguna vegada no l'he comptat, no fos perquè estigués darrera de la càmera.

 Joan Sanjuan i Esquirol

I per acabar-ho de rematar bona persona. L'anorac vermell quedava un pel estrident i m'estava petit. Però, què voleu? Me'l va deixar la Pepi i em vaig estalviar una pulmonia.

 Rectificació:

La Pepi no va participar a la caminada del 12 de desembre del 2010 a Gallecs. El motiu? Semblant a aquest:

Conclusió:

El Julio i la  Pepi es mereixen, exequo, el  premi a la regularitat, a la fidelitat i la constància. Enhorabona!!!

 

Retorna