CAP PAÍS ÉS UNA UTOPIA

La història ens dóna exemples recent de com és possible, sense violència, aconseguir la independència i un alt grau de democràcia i justícia econòmica. És el cas de Noruega, país que va aconseguir ser lliure l’any 1905, i superar una llarga història de pobresa i submissió terribles, en què centenars de milers de persones van haver d’emigrar per evitar la inanició.

Cap país és una utopia, afirma l’escriptor Stieg Larsson. Ell atribueix l’èxit de la utopia noruega al  consens sobre els valors d’un país petit i homogeni, amb una veritable raó: la seva pròpia història.

Els noruecs van aconseguir la independència i un alt nivell de vida a través de la lluita no violenta. En un temps, no van confiar que el degoteig electoral  portés els canvis que necessitaven. Es van adonar que calia passar de  l'1 per cent que realment manava el país a una base social molt més àmplia. Quan el parlament autonòmic va proclamar la independència tenia el poble al seu darrere.                                            

Va ser així com Noruega, amb tres milions d’habitants, governada històricament primer per Dinamarca i després per Suècia, considerat un país míser i de poca importància, va aconseguir la independència i el grau de cultura i confort que gaudeix actualment.

Les marxes per la independència al llarg i ample del país van ser un dels aglutinadors del poble noruec reclamant la seva llibertat.