CADA ABELLA AL SEU RUSC

2012-01-05 21:12

S’atansava la primavera. L'apicultor va instal·lar tres eixams d’abelles, un en cada rusc que els hi havia assignat prèviament. Aviat començaria la gran tasca de la pol·linització i recollida del nèctar per fabricar cera i mel.

En el primer rusc totes les abelles eren funcionaries i formaven part de la cort de l’abella reina, per la qual cosa cap d’elles –enfeinades com estaven en atendre a la abella reina i als borinots o abellots– no tenien temps de sortir a libar el nèctar del pol·len de les flors.

En el segon, una part de les abelles van decidir no sortir del rusc, al·legant que no es trobaven bé i que el sol i la calor les podia malmetre més encara; mentre que l’altra part tampoc volien sortir perquè havien agafat la jubilació anticipadament.

En el tercer rusc les abelles obreres iniciaren –com feien cada any– la seva frenètica feina d’anar amunt i avall per tal de proveir-se de la major quantitat de mel i de cera possibles.

L’apicultor, en veure que en dues comunitats no tenien mel, per evitar que les abelles es morissin de gana, va agafar la mel del rusc de les abelles treballadores i la repartí a parts iguales entre els tres.

Joan Sanjuan i Esquirol

Dins una col·lectivitat d'abelles hi podem trobar tres tipus o classes d'abelles:

La reina:

És pot distingir perquè és la més llargaruda de tot l'eixam. Neix d'una larva alimentada únicament amb gelea reial.
Quan és jove fa les mateixes tasques que les obreres. Més tard, només es dedicarà única i exclusivament a la reproducció. Es fecundada pels abellots, aparellant-se amb ells a la primavera. Es dedica a pondre milers d'ous que diposita un a un a les cel·les.

L'abellot o borinot:

És el mascle. La seva única tasca a l'eixam és fecundar a la reina. No treballa com les obreres i si aquestes no els donen menjar, són capaços de morir. La seva vida és molt curta, uns tres mesos. Una vegada han fecundat la reina ja no són útils moren. Són uns veritables mandrosos.

L'obrera:

És la més petita de totes les abelles. La seva tasca és variada segons l'edat. Tot i que la seva vida és molt curta, uns quaranta dies, primer fa tasques de neteja, més tard anar a recollir el pol·len i el nèctar, fabricar la mel, alimentar les cries, els abellots i la reina, vigilar, fabricar cel·les, es a dir, no para.