AMB FONÈTICA CATALANA I SENSE ACCENT
Amic Valentí Sanjuán, de Catalunya Ràdio:
Si et fessis dir Valentín no et faria aquest suggeriment, però com et fas dir Valentí permetem que et digui que no acabo d’entendre per què castellanitzes fonèticament el teu cognom. En català ju sempre té el mateix so, tant si dius Judes, injust, conjunció o Sanjuan. Per què, doncs, pronunciar-lo con “Judas”, “injusto” o “conjunción”?
Segurament l’equívoc ve donat per la diferència del nom d’alguns sants en català i en castellà (Sant Joan – San Juan). Però el teu cognom es refereix a la teva persona, un conjunt de lletres que formen una paraula que et personalitza, sense cap altre sentit que definir-te. Tu no ets cap sant, Valentí; ja m’entens. I si és pel programa que presentes a Catalunya Ràdio, menys encara.
No et faci mandra, quan donis el teu cognom, d’aclarir que s’escriu amb jota i u, i sense la te després de la ena. El català i el país t’ho agrairan.
No t’amoïnis, filòlegs de català de molt de prestigi han caigut en el mateix parany.
Si em respons que dius el teu cognom com et dóna la gana, no en parlem més, pensaré que hi tens tot el dret del món.
Sempre teu,
Joan Sanjuan i Esquirol (amb fonètica catalana i sense accent)